El salari de l'home és un 25% més que el de la dona a l'Estat espanyol

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Economia i Treball - Treball

trabajoycrisis.wortdpress

La crisi fa augmentar la desigualtat salarial entre homes i dones.

Una dona necessita treballar 62 dies més a l’any que un home, fent una feina equiparable, per guanyar la mateixa retribució anual. La Secretaria de la Dona Confederal de CC.OO. ha fet públic aquest interessant treball de recerca, amb dades de 2010, on queda palés, una vegada més, que la pèssima gestió de la crisi està aconseguint fer cada vegada més profundes les desigualtats de gènere.

Segons aquest estudi –“Crisis y discriminación salarial de Género”- elaborat entre els anys 2088 i 2010, la diferència salarial entre homes i dones ha augmentat de 5.292 a 5.745 euros i ha pujat de 28 a 29,1 punts percentuals. És evident que amb la crisi està augmentant la desigualtat salarial mitjana entre ambdos sexes.

Una creixent esquerda salarial entre homes i dones que, com adverteix Carmen Bravo Sueskun, responsable de la Secretaria Confederal de la Dona de CC.OO., “s’explica mitjançant diferents variables: la jornada laboral, el tipus de contracte, l’ocupació laboral, el sector de l’activitat, els components del salari... i per la variació de la discriminació salarial per raó de gènere”.

Segons l’esmentat estudi, a la UE la diferència salarial per hora entre sexes és del 16,4%; no obstant això s’observen disparitats entre els Estats membres amb una diferència que oscil·la des de menys del 10% d’Itàlia a més del 20% a Alemanya. Els guanys mitjans anuals de les dones són menors als dels homes a qualsevol país de la UE; existeixen marcades diferències que van des dels 10.507 euros d’Alemanya fins als 5.322 euros d’Itàlia.

Expressant l’esquerda salarial en termes del salari dels homes respecte del salari de les dones, el salari dels homes equival al 125% del salari femení a Espanya; és a dir el salari mitjà anual de les dones s’hauria d’incrementar un 25% per equiparar-se al dels homes.

consultas-laborales

El factor contractual

Les dones suposen el 69,5% de la població assalariada amb uns ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), però només suposen el 26% de la població que guanya més de 8 vegades el SMI. La presència de dones és més gran entre les persones assalariades amb contracte temporal; una temporalitat que redueix els guanys mitjans de les dones.

L’esquerda salarial entre home i dones es molt més acusada en els contractes indefinits que en els contractes temporals. Aquesta més gran remuneració de les persones assalariades indefinides es produeix tant entre els homes com entre les dones, però no amb la mateixa intensitat.

Els guanys mitjans masculins milloren clarament d’un contracte temporal a un indefinit (+56%), més dels què milloren els guanys femenins entre un contracte temporal i un d’indefinit (+35%). És a dir, els homes, a més de comptar amb uns guanys mitjans superiors a les dones en els contractes temporals, també aconsegueixen augmentar més els seus ingressos mitjans al comptar amb un contracte indefinit.

Propostes

Per actuar contra els factors de discriminació que impedeixen la participació en igualtat de les dones en l’àmbit laboral i que es manifesten, entre d’altres discriminacions, en les esquerdes salarials, CC.OO. ha fet de fa temps diverses propostes que tenen a veure amb la negociació col·lectiva i la concertació social:

  • Fixar criteris de conversió de contractes temporals a fixos.
  • Millorar la qüalificació professional.
  • Establir sistemes de selecció, classificació, promoció i formació, sobre la base de criteris tècnics, objectius i neutres per raó de gènere.
  • Eliminar denominacions sexistes en la classificació professional de categories, funcions, tasques, així com rols de gènere que condicionen la participació de les dones i reprodueixen la divisió sexual del treball.
  • Incloure clàusules d’acció positiva per a la promoció i formació professional, de forma que, en igualtat de condicions, tinguin preferència les dones en el grup, categoria o lloc de treball en el què es trobin subrepresentades.

Mercat de treball

L’efecte de la crisi econòmica sobre l’ocupació ha estat desigual en els països de la UE. Així mentre que a Alemanya l’ocupació ha continuat creixent, a Espanya i a Itàlia ha baixat (a Espanya fins els més de cinc milions d’aturats; a Catalunya prop de 800.000 aturats). Una situació que s’explica, en part, per la manera de gestionar la crisi a cada país, ja que a Alemanya l’opciò ha estat reduir el número d’hores de feina per a continuar treballant homes i dones; mentre que a Espanya i a Itàlia l’opció escollida ha estat el comiat.

Malgrat això –són dades del 2010 que es mantenen- les dones han tingut cada cop més presència en el mercat de treball de tota la UE, això sí, amb grans diferències respecte dels homes quan a tipus de jornada i tipus de contracte.

 

(“Crisis y discriminación salarial de género”. Secretaría Confederal de la Mujer y Gabinete Técnico Confederal de CC.OO. Elaborado por: Carmen Bravo Sueskun. Secretaria Confederal de la Mujer et alter. Madrid, 1ª edición, noviembre 2012.)