“A Nicaragua he trobat un país amb moltes ganes de fer que la dona prengui protagonisme”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Cultura - Música

Entrevista amb Sílvia Comes, que ha participat enguany al V Festival Internacional de Cantautores de Nicaragua

La cantautora Sílvia Comes  

El Festival Internacional de Cantautores de Nicaragua, fundat i organitzat per la cantautora Katia Cardenal, se celebra anualment des del 2007, tot i que amb un trist parèntesi el 2010, l’any en què es va suspendre a causa de la mort del germà i del pare de l’organitzadora. A més de la mateixa Katia Cardenal, enguany han pres part al festival Elsa Basil, Clara Grun i Gabi Baca en representació del país amfitrió, Nicaragua. Com a convidades internacionals hi han participat també la panamenya Yomira John i la cantautora catalana Sílvia Comes en representació d’Espanya.

Com ha estat l’experiència a Nicaragua?
Era la primera vegada que cantava a Amèrica, i en concret a Nicaragua. Em vaig trobar amb un país d’un verd exuberant, amb gent acollidora, amb la natura omnipresent com a font de riquesa; amb la capital, Managua, encara retallada arquitectònicament, disposada en horitzontal, amb barris de barraques com a resultat dels terratrèmols de la dècada de 1970. Però també vaig trobar un país amb molta fe, amb moltes ganes encara —i em refereixo especialment a les cantautores amb qui vaig compartir cartell— de canviar coses, de fer que el lloc de la dona a la seva societat vagi prenent un protagonisme valuós. Jo vaig explicar, a entrevistes que em van fer a les ràdios del país i al mateix concert, quina és la nostra situació. La crisi que ens està conduint cap a un canvi urgent de plantejaments i que alhora ens fa veure que passem per una crisi encara més greu: una crisi de valors. No podem dubtar del nostre paper útil com a comunicadores quan tenim un micròfon al davant o quan escrivim una cançó. Em sembla terrible la sensació de sobreviure a la manca d’il·lusió amb plena consciència. I així ho vaig compartir.


Com va vincular-se a aquest Festival?
Fa uns anys vaig participar en un disc d’homenatge a Jackson Browne. En aquell disc també hi participava el duet Guardabarranco, a qui Jackson havia produït el CD Si buscabas al seu estudi de Los Angeles. Browne vivia a Barcelona, a prop de casa meva, i em va deixar el disc a la bústia. Quan el vaig escoltar em va impressionar el nivell de qualitat de les lletres i la música. Els germans Salvador Cardenal i Katia Cardenal eren Guardabarranco. Fa 3 anys la Katia va fer una gira en solitari per Europa i va passar per Sabadell per col·laborar en un concert per El Salvador. L’ONG organitzadora em va comentar la possibilitat de cantar jo també i, a més, sabent que hi seria la Katia, vaig proposar cantar amb ella un parell de temes de Guardabarranco. En Salvador, el germà, va morir l’any passat després d’una malaltia terrible. Allà, en aquell concert de fa 3 anys, la Katia em va comentar que havia d’anar a Nicaragua al concert de cantautores que ella organitzava. I aquest 2012 ha estat possible, i bonic.

Moment del Festival Internacional de Cantautores de Nicaragua

En què consisteix el Festival? És a dir, quin ha estat el seu paper com a cantautora convidada en representació de l’Estat espanyol?
El Festival presenta cantautores de Nicaragua, especialment les consagrades i les emergents. També convida cantautores d’altres països com Costa Rica o Panamà, entre altres. Era la primera vegada que convidaven una cantautora de l’Estat espanyol. Em van demanar que cantés cançons escrites per mi, tant la lletra com la música. I així ho vaig fer, amb un públic totalment involucrat i participatiu. És una de les coses que mai no oblidaré d’aquest viatge: l’actitud i la comprensió de tot el que els deia allà, tant en les cançons com entre elles quan les presentava. Això és un regal que vaig endur-me a casa. També, però, vaig parlar del boicot que està patint la cultura. Considero que havia d’explicar-ho.


Coneixia d’abans a la resta de cantautores participants?
Personalment només coneixia la Katia Cardenal. A la resta les vaig anar escoltant abans d’arribar a Nicaragua. Vaig tenir més apropament amb l’Elsa Basil, a qui vaig agrair especialment els ànims abans de pujar a l’escenari. Totes anaven acompanyades per músics, i jo era una desconeguda, i a més, sortia sola amb la meva guitarra. Vaig ‘viure’ aquells dies en una cabana en un complex hoteler anomenat Las Cabañas Encantadas. Senzill però magníficament envoltat de natura i al davant d’una llacuna impressionant. El complex era un dels promotors del Festival. Allà ens allotjàvem la panamenya Yomira John i jo. La Yomira va ser la nota de color, de ball, del festival, tot un personatge, molt entranyable.

 

Què li ha aportat el Festival a nivell professional i personal?
La Katia va ser una amfitriona estupenda. Vam xerrar moltes hores, em va explicar coses de Nicaragua, de Guardabarranco, de la música d’allà, de la ciutat de Managua, del menjar del país —havia d’anar amb els ulls ben oberts a causa de les meves al·lèrgies—. Vaig conèixer els seus quatre fills encantadors. La seva filla Nina l’acompanya amb la guitarra des de fa uns quants anys, i paral·lelament forma el duet Nina&Sebastian amb el seu germà, que em va semblar meravellós. Alguna nit vam acabar tots a casa de la Katia, rient i cantant. Feia molt temps que jo no vivia una situació així, amb companys de professió però en intimitat.

Allà, la Katia és una autoritat i una mestra, estimada i respectada. I és que, certament, dóna suport a la cultura produint i promovent artistes del país des del seu segell discogràfic, o engegant iniciatives com la del mateix Festival Internacional de Cantautores. Explico tot això perquè crec que ho mereix el caràcter acollidor i el tracte que vaig rebre.

Personalment, van ser dies de distància real, de milers de quilòmetres, de desconnexió gairebé total. I ho necessitava, tot i que valores el que tens quan estàs lluny de casa. L’experiència a Nicaragua, passant per Miami i aquell aeroport amb múltiples controls, em va fer replantejar el perquè de tot plegat, de la meva feina, de la meva vocació a hores d’ara. És bo meditar pel camí, i això vaig fer durant les hores d’espera, a més d’observar tot el que passava al meu voltant. Podria ser que tornés aviat cap allà, si no és a Nicaragua potser a Costa Rica o a Panamà.

 

De tornada a casa, en què treballa ara?
Estic treballant en la composició de les cançons del meu proper espectacle i pensant en com vull que soni el CD que les recollirà, però encara no puc explicar res en profunditat perquè estic pendent de tancar coses.