Les recerques acadèmiques han de mantenir un diàleg amb l’activisme social

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Recerca

Jornades-IIEDG

 

Un centenar d’investigadores i professionals han analitzat durant dos dies l’estat del benestar en les II Jornades de Recerca de l’iiEDG

Les II Jornades de Recerca de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG), “Gènere i benestar: reptes i respostes feministes”, celebrades els dies 8 i 9 de novembre a la UAB, han recordat la importància de reconèixer i valorar les aportacions de les noves generacions als discursos de transformació social, la necessitat de reforçar els vincles amb els diferents feminismes per tal que les recerques acadèmiques mantinguin un diàleg amb l’activisme social i es traslladin al corrents de pensament, i s’ha destacat la importància de la recerca interdisciplinària per fer avançar la societat cap a posicions més justes i democràtiques.

Durant dos dies un centenar de membres de set universitats catalanes i professionals de diferents àmbits han analitzat la situació actual de l’estat del benestar i com es poden crear alternatives per lluitar contra la crisi a partir d’una perspectiva de gènere. Les sessions es van organitzar a l’entorn de sis eixos temàtics que afecten d’alguna manera la societat del benestar, com ara els espais públics; el treball i la cura, la salut, l’exclusió social, els vincles afectius o el reptes en la transferència de coneixements feministes. Els dos dies de sessions han permès la posta en comú de diferents disciplines de les ciències socials, a partir de dos eixos bàsics: el benestar i les aportacions que es poden fer des dels sabers de les dones.

En cadascuna de les taules es va reflexionar sobre les construccions ideològiques existents, com per exemple, la idea de l’amor romàntic, tan contrari al desenvolupament autònom de la personalitat, sobretot per les noies, o les dificultats per incorporar la tècnica com un saber desitjable. S’han dut a terme crítiques a les polítiques neoliberals i s’ha alertat sobre el procés de desempoderament democràtic dels individus que pot comportar situacions de conflicte i enfrontament, atès que actualment les dones tenen més formació que els homes i això les pot situar en millor posició per aconseguir llocs de treball. Una proposta en aquest sentit: redefinir què s’entén per estat del benestar en una societat en crisi, i escollir entre atur o repartiment del treball. S’ha assenyalat la ofensiva que s’ha emprés sobre els drets sexuals i reproductius (i no només l’avortament), i s’ha recordat que el feminisme proposa una via de construcció de drets per a totes les persones.

Jornades-IIEDG_3

Les polítiques públiques han de defensar el treball de cura com un eix de l’estat del benestar

La lliçó inaugural va anar a càrrec de la sociòloga italiana Chiara Saraceno, la qual va dibuixar la complexitat del concepte de benestar que si fins ara s’havia recolzat bàsicament en els serveis que es donen des dels estats, Saraceno creu que ara caldrà aportar-hi altres dimensions, com la dignitat de les persones, la igualtat, entesa com a la capacitat de gestió de la pròpia vida... La pensadora està convençuda que “per poder mantenir un veritable estat del benestar cal que les agendes de polítiques públiques incloguin la defensa del treball de cura de la mateixa manera que defensen les pensions o les prestacions d’atur”. En aquest sentit, la sociòloga defensa que “el treball de cura ha d’entrar a formar part de la inversió pública com a política del benestar”. Per Saraceno si fins ara no s’ha fet és perquè aquest treball “sempre s’ha adjudicat de forma natural a les dones, que a més ho han de fer de forma altruista”.

El treball de cura de les persones dependents no és reconegut ni socialment ni econòmicament “pel fet que són les dones les que l’assumeixen”. I quan aquest treball és remunerat també està fet per dones, majoritàriament immigrants, i “això fa que aquest treball remunerat no sigui valorat socialment i es precaritzi”, afegeix Saraceno. El treball de cura és una qüestió “no només d’igualtat i solidaritat, sinó també de dignitat i de llibertat de tots els subjectes implicats, dels que atenen i dels que són atesos”, assegura Chiara Saraceno.

La pensadora va concloure demanant a l’auditori que tinguessin en compte en les seves formulacions i investigacions que “la perspectiva de gènere no ha de parlar només de dones: ha de parlar del món”.

 

Lluitar contra la violència masclista amb mesures dirigides als homes

En la sessió de cloenda es va lliurar el premi Gènere i Ciutadania com a millor treball de fi del Màster Oficial en Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania de l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG) a l’estudi de Ricardo Rodríguez Luna. Premi que inclou la publicació, a càrrec d’Eumo-Edicions 62, del llibre: ¡Pero si nosotros no hemos hecho nada! La responsabilidad ético-política de la violencia masculina.

La recerca de Ricardo Rodríguez Luna, doctor en Sociologia jurídica por la Universitat de Barcelona i investigador del Grup Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona, se centra en buscar alternatives a la violència masclista posant l’atenció en la intervenció dels homes. Insisteix l’autor en què aquestes intervencions no es redueixin a l’àmbit penal i s’obrin a altres camps de treball, com el social i el polític.

L’autor ha destacat al recollir el premi que mai s’hagués imaginat que l’hi haguessin concedit per dues condicions, perquè és un home i perquè el premi està escrit en castellà. D’aquesta manera, va voler, tot agraint la concessió del guardó, subratllar que l’iiEDG hagués demostrat que el més important per concedir el premi havia estat la qualitat de la recerca.