De Dones objecte a Subjectes cyborg

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Desenvolupament - Medi ambient

El feminisme, més que una idea d'emancipació, és una forma d'organitzar el món

'El cos de la dona està bombardejat pel medi ambient i la medicació', per tant, hem 'deixar de ser objectes i passar a ser subjectes cyborg en el sentit de conèixer les innovacions científiques que ens poden beneficiar, fer-les servir i, així, poder viure més anys defensant els nostres drets com a ciutadanes’ en l'àmbit de la salut.

Final_de_les_eco-jornadesDSC_0101
Lorena Cabnal ensenyant a algunes participants una salutació a la lluna

 

 

Cal aprofitar els espais per a la col·laboració institucional local i exigir també canvis globals per a una 'governança mundial' sobre el medi ambient, que afecta molt especialment les dones. Aquestes van ser algunes de les idees bàsiques de la tercera sessió de les Jornades Internacionals sobre una Vida Vivible pronunciades per Carme Valls-Llobet i Montse Pineda. La tercera ponent, la guatemalenca Lorena Cabnal ha cedit la seva ponència a La Independent.

Montse Cervera, de Dones x Dones i Ca la Dona, va ser la moderadora d'aquesta sessió, que va subratllar en la seva introducció, per si de cas hi hagués algun dubte, que "la política de les dones és política social ' i va recordar que l'eslògan feminista 'fem públic el privat' més que una 'idea d'emancipació', s'ha demostrat que és un 'concepte molt elaborat ‘i ‘una manera d'organitzar el món'.

Per reivindicar aquesta 'vida militant' i la manera ‘d'actuar quotidianament com un acte polític', va començar la sessió Montse Pineda, feminista de l'organització Creación Positiva evocant Chabela Vargas. I perquè no s'oblidés la força de la cantant-poeta mexicana que ens va abandonar en aquest 2012, va fer aixecar l'auditori al ritme de la cançó 'Ponme la mano aquí, Macorina' perquè l'assistència no oblidés que ‘les polítiques demogràfiques marquen els drets de les dones i que els drets sexuals i reproductius (DSR) oficialitzats són  ‘mandats de control social’'.

Taula_Salut1      D'esquerra a dreta: Montse Pineda, Carme Valls-Llobet, Montse Cervera i Lorena Cabnal

 

Exclusió i apartheid sanitari

Pineda va explicar que 'aquesta crisi té noms i cognoms' i es va clarificant quins drets vol el sistema que tinguin certs col·lectius. I ‘això són les polítiques demogràfiques', va dir, en aquest cas, 'classistes, colonialistes i racistes' perquè afecten a dones migrants, a Espanya i Catalunya pel que fa a l'anul·lació de la targeta sanitària a qui no té actualment contracte laboral o situació legal. Això és un 'apartheid sanitari' per l'exclusió de determinades persones del sistema de salut. Per tant, va subratllar, "que no quedi impune el 25 de novembre ', en el sentit que, en les votacions autonòmiques catalanes, caldrà valorar també les polítiques socials de cada un dels partits.

A més de la militància al carrer, Montse Pineda va reivindicar la participació de les dones en diferents espais institucionals: ‘es insà, però compatible, va afirmar, discutir amb Boi Ruiz -el Conseller de Salut de la Generalitat- per insistir en la inclusió de determinades polítiques 'per a una vida més vivible' que, de no estar-hi nosaltres, ni tan sols es tindrien en compte. Per exemple, la prevenció del VIH per a les dones. En aquell moment va recordar el llibre 'Salut Sexual, Drets i Plaer' que havia deixat la seva organització Creación Positiva al vestíbul de l'edifici. I va finalitzar afirmant que 'podem generar altres estructures i models més creatius per transformar la nostra manera de viure' com 'cuidar-nos mútuament', fer aliances d' aquest saber que tenim les dones' per tenir una vida, efectivament, més vivible.

Taula_salut_DSC_0191D'esquerra a dreta: Montse Pineda, Carme Valls-Llobet, Montse  Cervera

 

Invasió invisible i silenciosa dels nostres cossos

Carme Valls-Llobet, metgessa i directora del Programa de Dones, Salut i Qualitat de Vida del CAPS (Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris) va afirmar que les dones hem estat sempre 'invisibles per a la medicina' i això ' ha provocat dues sensacions: la d' "anul ·lació personal i física", quan hem entrat en contacte amb el sistema sanitari, especialment la ginecologia' i la segona sensació és' "la invasió dels nostres cossos i territoris pel medi ambient". Ella va explicar que "patim una invasió invisible i silenciosa -perquè no la notem, ni en som conscients- del nostre cos", des que naixem i, fins i tot abans.

La doctora Valls-Llobet va explicar les amenaces que patim les dones per la nostra fisiologia des de la vida fetal fins a la maduresa, que va resumir de forma ràpida, per donar temps a les altres ponents. Sí va recordar que les dones tenim un 15% de greix més que els homes i això és una amenaça per al nostre cos perquè 'aquest greix és un bioacumulador químic', perquè va sumant des de la infància totes les toxines i contaminants ambientals en el 'nostre territori' personal. Això ens fa ser més proclives a determinats tipus de càncer (de mama, pulmó, còlon i pàncrees), però també a multitud de malalties produïdes per substàncies dels productes de neteja i altres de diferents ocupacions laborals -que han estat tractats en alguns dels diversos estudis que ha dut a terme des de fa anys- a més dels ingredients tòxics dels productes cosmètics. (Veure totes les amenaces i èpoques concretes en el seu article de la revista MYS (Dones i salut) número 32.

Segons aquesta doctora, ‘el sistema sanitari ha estat cec a aquestes necessitats específiques femenines’ i la medicació de la qual són objecte les dones ha estat poc estudiada: 'davant el dubte, es recepten ansiolítics, antidepressius ....' I 'a partir dels 50, ja tot el que ens passa és la menopausa '. En definitiva, segons Carme Valls-Llobet ‘el cos de les dones està bombardejat per la medicació i el medi ambient'. Però reinvindicà també a les institucions, en aquest cas les internacionals, perquè ‘el capitalisme està embogit: jo clamo per l'ONU (Organització de les Nacions Unides), perquè si no hi ha canvis globals, no pot existir cap governança mundial sobre el medi ambient '.

La responsable mèdica del CAPS va demanar, per acabar, una 'resistència passiva amb una ecologia alimentària per consumir productes de proximitat i de cooperatives' i, pel que fa a la salut, per una 'prevenció quaternària' en el sentit de 'resistir-se a qualsevol medicació fins que se'ns expliqui molt bé per a què serveix i també que no sigui molt car ', devant l'escenari de crisi actual. Per descomptat, va corroborar el treballar en aliances, especialment 'xarxes de dones sensuals i sensitives', reprenent, segons paraules de Teresa de Laurentis, ‘la lluita contra la submissió social i acabar contra el victimisme’. I aquí va anar una mica més endavant en animar les dones a 'deixar de ser objectes i passar a ser subjectes cyborg: hem d'aprofitar tota la ciència (des de la pròtesi de maluc a tots els altres avenços científics que ens afecten) per poder viure molts anys' i els que ens corresponguin 'defensant els nostres drets com a ciutadanes i sabent que el medi ambient també és un dret de salut'.

En el debat ambdues ponents, van deixar que la convidada internacional, la guatemalenca Lorena Cabnal, ampliés la seva original ponència, (de la qual trobareu un extracte properament a La Independent).