L’Observatori de la Dona reclama que s’incorpori el 40% de dones en els òrgans de decisió

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Empresarial

La Cambra de Comerç de Barcelona i l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) van traslladar a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, les propostes que consideren prioritàries per evitar la pèrdua de talent femení. Entre aquestes està augmentar el percentatge de dones que es troben en els òrgans de decisió. “Necessitem un 40% de dones en les òrgans de decisió per afrontar la crisi”, afirmava aquest dimarts Anna Mercadé, directora de l’Observatori. L’impacte econòmic d’aquesta pèrdua s’ha calculat a l’entorn d’un 0,5% del PIB català.


Altres mesures que s’han reclamat són:

- Crear incentius fiscals per a les empreses que fomentin les polítiques de coresponsabilitat en la cura de fills i persones dependents (reduccions de jornada, excedències, guarderies d’empresa, etc.);

- Convergir cap a les pautes socials dels països europeus més desenvolupats, tant en horaris laborals com en oferta de serveis en atenció a infants i gent gran;

- Incorporar models femenins a seguir; donant-los més visibilitat pública;

- Introduir mesures per garantir una presència equilibrada entre homes i dones en la direcció i representació d’organismes públics;

- Afavorir un canvi de cultura social i empresarial cap a la coresponsabilitat.

Els estudis de l’Observatori posen de manifest que una de les fugues de talent més grans que pateix el nostre país és la del talent femení, doncs dones professionals i directives frenen sovint la seva carrera professional o inclús es veuen forçades a deixar-la a causa de la incompatibilitat entre vida privada i laboral.


Aquestes peticions es van realitzar el passat dimarts, 16 d’octubre, durant la Jornada anual de l’Observatori Dona Empresa i Economia, que enguany s’ha dedicat a analitzar i proposar estructures i formes de funcionament empresarial amb èxit i femenines, que els experts marquen com a indicades per a superar la crisi.

“Cal ser conscients que les persones motivades i satisfetes són les que podran desenvolupar les organitzacions capdavanteres que sobreviuran demà”, afirmava Anna Mercadé durant la Jornada, que va animar les organitzacions a recuperar el sentit de la seva existència i a entendre que les persones són el centre de l’activitat. “Els equips innovadors, creatius i basats en la diversitat, en l’ètica i en l’equilibri entre vida personal i professional són els que poden treure el millor del seu talent”, afirma Mercadé.


La inauguració de la Jornada va córrer a càrrec de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, Jaume Lanaspa, director executiu de l’Obra social “La Caixa”, Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç i Núria Lao, presidenta de l’Observatori.

Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, va destacar la importància d’incorporar la conciliació familiar, no només perquè és necessària per la vida personal sinó perquè aplicar-la resulta en empreses més productives. En aquest sentit la presidenta del Parlament va posar d’exemple la conciliació aplicada per les empreses alemanyes.

Ens trobem en “un canvi de tendència”, explicà Núria Lao, que apunta a un gir cap a la valorització “del que és millor pel bé comú”. Es tracta d’una nova forma de liderar, “que respon a la inquietud que tenim molts, que ens preguntem com puc crear alguna cosa que sigui útil i sostenible per a la humanitat?, Com pot crear la meva organització alguna cosa que transcendeixi més enllà d’una transacció comercial?”. Lao va explicar que des de l’Observatori es creu “fermament en aquesta línia de pensament i d’acció”, i es té la convicció que aquest és el camí per les empreses del futur.

Jaume Lanaspa, director executiu de l’Obra Social de “La Caixa”, va afirmar que la crisi ha aportat dos ensenyaments. Per una banda, “ens ha fet preguntar-nos pel sentit de les organitzacions”, i per una altra, ha mostrat que “en molt bona mesura, ha estat causada per la desigualtat. Llavors, per superar-la – afirma Lanaspa-, caldrà superar la desigualtat”.

La conferència inaugural va córrer a càrrec de Pablo Aretxabala, expert en lideratge, gestió d’equips, canvi cultural i transformació organitzacional. Aretxabala va defensar que el futur és posar a les persones en el centre de l’empresa. “No podem competir amb la misèria –va explicar Aretxabala-; “el que fa que a la Xina o a la Índia treballin així és la misèria que pateixen, i no crec que nosaltres vulguem arribar a estar així”, va dir. “Hem de competir en intel·ligència”, afirma, i per fer-ho “la nostra gran diferència són les persones”.

Les experiències

Entre els exemples d’empreses i models a seguir, l’Observatori va convidar cinc directives i emprenedores, procedents de realitats diverses.


Montserrat Vendrell, directora general de la fundació de biotecnologia i biomedicina Biocat, va explicar com les empreses punteres del seu sector estan passant d’un model de negoci d’empreses verticals, piramidals, a “models virtuals”, “d’ecosistemes de col·laboració” que les fa més àgils i eficients. També el pacient deixa de ser pacient per ser persona única a la que s’informa molt bé per donar-li molta més autonomia. “Les empreses han de col·laborar en el seu ecosistema”, afirma Vendrell, “hem d’aconseguir que hi hagi porositat en les nostres organitzacions”.

Laura Morata, creadora de Madre mía del Amor Hermoso, va exposar el model de negoci que l’ha dut a l’èxit, amb un producte personalitzar que fusiona roba amb tecnologia. Es tracta d’una empresa sense “departaments”, on el personal creatiu, el taller i la recepció de clients estan al mateix lloc i interactuen. L’empresa del futur per Morata és “aquella que respecta les persones”.

Pilar Almagro, de VertiSub, organització especialitzada en treballs especials i d’alt risc, va afirmar que les empreses han de produir béns i serveis útils als seus coetanis. En opinió d’Almagro sobren aquelles empreses que produeixen béns perjudicials per a la salut –com per exemple cert tipus de menjar-, aquelles que enganyen i venen productes que poden arruïnar els seus clients, aquelles que es dediquen a fomentar que es deixi de fer servir un producte per substituir-lo pel de la nova temporada i aquelles que no aporten res útil. Almagro ha insistit en “col·laborar per a competir”, i en què “mai hauríem de poder consumir més del que som capaços de produir”.

Àngels Cobo, directora de Màrqueting i Comunicació de la Cooperativa Suara, dedicada a proveir serveis socials de titularitat pública, va assenyalar com a claus de l’èxit “la transparència”, “el procés i visió compartits” i acollir el component emocional i no només el racional, doncs allò emocional actua encara que no es tingui present. La cooperativa es preocupa que les persones que hi treballen tinguin els imputs amb certa igualtat perquè les decisions les puguin prendre en llibertat. “La democràcia està en el lloc de treball”, afirma Cobo, “en poder decidir en ell cada dia”. A més de les assemblees i les seves reunions preparatòries també han posat en marxa altres espais de debat i reflexió i una xarxa de grups d’innovació en la què les persones poden llençar una idea i si troben recolzament posar-la en pràctica.

Un món en plena transformació

Rosana Agudo, fundadora de diverses empreses especialitzades en desenvolupament del potencial personal, va impartir la conferència “Un món en plena transformació”. Agudo va adreçar a l’auditori la pregunta “Volem continuar creixent, exactament igual que fins ara? O volem evolucionar?” En aquest moment en opinió d’Agudo ens hem de plantejar que considerem que hem d’entendre per “crear riquesa”, i va animar a l’auditori a fer que les seves empreses i iniciatives creïn una riquesa molt més enllà del concepte tradicional (diners, compta de resultats), entesa com a bé a la terra, al medi, a les persones i a nosaltres mateixes/os. Agudo a explicar que ha vist massa executius amb “dolor” i patiment nascut de treballar en les empreses actuals. Per aquest motiu anima a crear un nou tipus d’empresa. L’empresa ha de preguntar-se “que és allò bo que està fent pel món” -afirma-, i plantejar-se la seva activitat com “l’art d’expandir la riquesa”. Per Agudo l’empresa amb èxit de la nova era serà aquella que aconsegueixi que les persones que hi col·laboren se sentin útils, millors, partíceps de la prosperitat humana”.

 

El Taller d’idees de la jornada van comptar amb la presència de Pepa Ninou, Responsable del Pla Nacional de Valors de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Sabrià, creadora de Tick Translations, i Marta Zaragoza, creadora de Cresàlida.

Pepa Ninou va reiterar la idea que estem en un “canvi de civilització”, en un moment de canvi de l’evolució humana. En la seva opinió i segons diferents acadèmics que va nomenar, durant les darreres dècades hem estat creixent de manera “errònia”. La clau era “l’eficiència” i “generar un benefici econòmic”, sense “importar-nos que fos útil socialment o no”. Per Ninou les noves empreses han d’alliberar les persones que les formen i les persones que consumeixen els seus productes i serveis “de l’estrès que suposa haver de viure o mostrar als altres el que els altres volen” en lloc del que cada un de nosaltres és realment. En els estudis i treballs que estan duent a terme han preguntat a la societat el que vol. I la societat, explica Ninou, està demanant passar “del materialisme al post-materialisme; del bé individual al bé comú; de la ignorància d’un mateix, al reconeixement i coneixement propi; de la cultura del tenir a la cultura del ser; de l’ús limitat de la intel·ligència lògico-matemàtica, a les intel·ligències múltiples; de l’ús insostenible dels recursos a la sostenibilitat; del benestar individual material al benestar integral”. “Ens hem de pensar d’una manera diferent”, explica Ninou, “hem de fer renéixer el potencial de les persones com a éssers complerts”.

Sílvia Sabrià, directora de Tick Translations, en una línia semblant, va afirmar que hem de pensar en com les nostres empreses contribueixen al “bé comú”. “Com puc créixer si no faig créixer als demés?”, es va interrogar Sabrià. Per Sabrià les noves empreses han d’oferir flexibilitat. Cada persona som diferents i les empreses han de ser capaces de saber veure-ho i aprofitar-ho. Per Sabrià l’empresa sí ha de cercar la “felicitat” dels seus treballadors. En aquest sentit Sabrià va esmentar un estudi d’ADECO (2011) que afirma que el 97% dels treballadors/res són més productius quan són feliços.

Marta Zaragoza, creadora de Cresàlida, va dir que tots els treballadors som responsables del que passi a l’empresa, i per tant s’ha d’aconseguir “recuperar la co-responsabilitat” de l’equip humà. Va recomanar crear l’empresa com un entorn intel·ligent, on les persones puguin desenvolupar les seves competències. En opinió de Zaragoza és interessant que cada integrant de l’equip humà volti i treballi en seccions diferents, doncs així augmenta el seu coneixement i identificació amb la organització. Zaragoza va animar les empreses a acollir persones amb un projecte –encara que sigui diferent al que elles desenvolupen- i donar-los lloc i finançament, a mode de paraigua, en un nou tipus de simbiosi que va nomenar “intra-empreneduria”.

Van tancar l’acte Xavier Carbonell, director gerent de la Cambra, Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones i Francina Vila, regidora de Dona i Drets civils de l’Ajuntament de Barcelona.

Les ponències poden consultar-se a http://www.donaempresaeconomia.org/coneixement-i-reflexio/ponencies/