X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación a L'Havana (II)

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Media - ICT

There are no translations available.

Gènere: Les dones migrants han de ser protagonistes d'una nova comunicació

La nova comunicació per al codesenvolupament ha de portar a primer pla, com a protagonistes, a les persones migrants i entre elles a les dones, va assegurar l'espanyola Inmaculada Saranova de Martín en intervenir en la primera jornada del X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación*, realitzat a la capital cubana del 23 al 25 de maig.

L'experta es va referir al context actual, en el qual el neoliberalisme econòmic ha donat lloc a una globalització cultural, social i comunicativa sense precedents, la força resideix, precisament, en el monopoli del control del llenguatge i del discurs.

"Els mitjans són un instrument per a la circulació del discurs hegemònic, però també poden ajudar a combatre aquestes situacions des d'una perspectiva crítica i amb una voluntat de canvi", va assenyalar Saranova de Martín abans d'endinsar en una nova proposta de comunicació que crida per al codesenvolupament.

El concepte de codesenvolupament parteix de la premissa de l'impacte beneficiós de les migracions en el desenvolupament, de manera que els dos països, l'emissor i el d'acollida, puguin tenir beneficis mutus.

Una comunicació per al codesenvolupament, va insistir, es basa llavors en la revisió crítica del discurs clàssic del desenvolupament, en la inclusió de les persones migrants en la rutina del treball informatiu i la inclusió transversal de la perspectiva de gènere en tots els nivells del procés comunicatiu.

"Igualment hauria d'estar lligada a la creació de valors, la sensibilització i educació, entenent l'ús democràtic dels mitjans com fòrums de debats i expressió dels més desfavorits", va dir.

En aquest concepte d'una nova comunicació és imprescindible la igualtat de gènere, va afegir, ja que es tracta d'una pràctica que ha de poder visibilitzar la desigualtat i discriminació de les dones.

L'especialista va alertar que, si bé s'està donant una feminització de les migracions, en els últims 30 anys les investigacions dels corrents migratoris internacionals no han aconseguit particularitzar en tota la seva dimensió els motius i processos als quals s'associa la migració femenina.

"Segueix primant la idea que les dones surten dels seus països obligades o coaccionades, quan en realitat la principal causa per la qual decideixen emigrar és la mateixa que els homes, a la recerca de treball en països estrangers", va comentar. En aquesta mirada prejudicis als processos migratoris, als homes se'ls considera emigrants i les dones éssers passius o, en molts casos, víctimes.

"Elles accedeixen fonamentalment a la feina informal, però al prevaler el treball mercantil sobre el reproductiu, els d'elles no es consideren treball real, de manera que no se les inclou en la població econòmicament activa", va reflexionar Salanova de Martín.

Entre altres pautes d'actuació que suposa canviar els paradigmes de comunicació en funció del codesenvolupament, l'experta proposa emfatitzar en la participació de les comunitats d'emigrants en els processos comunicatius dels mitjans, amb l'objectiu d'aprofitar la seva potencialitat, tant en les societats de destinació com d'origen, per contribuir al desenvolupament endogen de les mateixes.

En aquest sentit juguen un paper molt important els mitjans electrònics i comunitaris, les mateixes persones migrants com a protagonistes dels processos comunicatius i la potenciació de la interculturalitat, que aconsegueixi transcendir la simple menció de la multiculturalitat, ha indicat.

"En els mitjans hi ha pocs periodistes que abordin la diversitat cultural de les societats, en general no s'opina amb suficient criteri ni existeix formació adequada per oferir una informació ajustada a la realitat", va abundar.

Respecte a les audiències, va considerar que les societats, en general, solen mantenir passives entre la divulgació i la informació i no es mostren crítiques davant dels mitjans de comunicació.

En exposar aquest nou model de proposta comunicativa, Saranova de Martín va precisar que aquesta ha de treballar en l'anàlisi crítica de la informació que promou la creació de fonts contrastades i espais de consens entre professionals, amb l'objectiu d'assolir el tractament de la informació que té a veure especialment amb dones immigrants.

"Els principals protagonistes han de ser les pròpies persones immigrants, encara que s'ha de basar en la col· laboració de diversos professionals i col·lectius de la societat civil, i ha d'haver canals bidireccionals d'informació, tant entre mitjans i societat, com entre els que estiguin involucrats en els processos de desenvolupament i codesenvolupament ", ha reiterat.

Més d'un centenar de periodistes, comunicadors i professionals de diverses disciplines van assistir al X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación, que va comptar amb representants de Brasil, Bolívia, Haití, Puerto Rico, Angola, Estats Units i França en les sessions teòriques i la mostra de productes comunicatius no sexistes realitzats en diferents suports.

Aquesta trobada es realitza cada dos anys a l'Havana, des de fa 20 anys, i és auspiciat per la Unión de Periodistas, la Federación de Mujeres Cubanas i l'Asociación Cubana de Comunicadores Sociales.

*Convocat per la Federación de Mujeres Cubanas, la Unión de Periodistas de Cuba y l' Asociación Cubana de Comunicadores Sociales, el X Encuentro Iberoamericano de Género y Comunicación ha comptat també amb el suport de la Agencia Española de Cooperación Internacional (AECID), Oxfam, el Fons de Nacions Unides per a la Població (UNFPA) i l'ONG Kultura Communication y Desarrollo (KCD).