El moviment Feministes Indignades 12M -15M

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

Entre les feministes indignades hi ha l'Assemblea feminista creada a l'acampada de la Plaça Catalunya i vinculada al moviment 15M.

7208994480_2201e356b7

Enguany també són presents en els actes 12M-15M . Han fet una Intervenció* a l'Assemblea General de Plaça Catalunya del 13M i sota el lema  "Mai més soles, banquers a la cassola, ni un pas enrera" expliquen que per a elles aquest any ha estat: "Un any cridant que la revolució serà feminista o no serà".

"Un any organitzant i participant a les manifestacions i accions. Un any assembleant-nos a les places i a diferents espais als barris. Un any teixint vincles feministes. Un any perdent juntes la por. Un any creant un espai per on moltes hem transitat, participat, aportat..."

 

mar

Fan seu l'escrit de Claudia Korol ( Buenos Aires): "Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent".

 

mmc

 

*Intervenció de Feministes Indignades a l'Assemblea General de Pça Catalunya del 13 de maig de 2012
 
Ara fa un any que milions de persones vam prendre les places per a dir que no som mercaderia de polítics i banquers, i vam apostar per un procés de transformació social i econòmica que posi la vida de les persones al centre. Alguns diuen que durant aquest any no hem canviat res, però és mentida: hem engegat centenars, milers de processos d'organització horitzontal, de confluència des de la diversitat i el respecte, per a pensar i fer política i economia des de baix i en primera persona.

Des de Feministes Indignades rebutgem la concepció productivista de les lluites polítiques perquè sabem que els processos de transformació profunda són lents. Ho sabem perquè la lluita feminista per l'entrada de les dones a l'espai públic va durar segles i ara no té marxa enrere. Vam entrar a l'espai públic en condicions de desigualtat, precarietat i invisibilitat al treball remunerat, vam seguir fent el treball domèstic, reproductiu i de cura de les persones de forma invisible, impagada i menysvalorada, i el treball sexual de forma estigmatitzada i perseguida.
Per això, ara fa un any, vam venir a la plaça a aportar una visió feminista de les crisis i del nou gir del capitalisme salvatge: a explicar que les retallades i les reformes ens roben la vida a totes, però reparteixen els papers de forma diferents segons si som homes, dones, lesbianes, transexuals, transgènere o intersexuals...I si a més som d'un color de pell diferent al blanc o immigrem des de països del Sud, encara ho tenim pitjor. Hem estat un any explicant que les retallades a la sanitat i educació públiques, als ajuts familiars, a la cooperació, als ajuts a les persones en situació d'exclusió, suposen més càrrega de treball per a les dones. Els ajustos estructurals s'amortiguen a les famílies, i això vol dir que ho fan les dones. A més, aquests ajustos augmenten la feminització de la pobresa. Hem explicat també que la reforma laboral, de pensions, de la negociació col·lectiva...busquen la tornada de les dones a la llar. A més, l'anunciada reforma de la llei d'avortament impedirà les dones menors de 18 anys decidir per si mateixes i ens dificultarà encara més l'accés a l'avortament lliure i gratuït. Això implica una nova mesura per controlar els nostres cossos i que cadascú compleixi un paper segons el model de família tradicional: volen abocar-nos a les maternitats no desitjades, a les sexualitats oprimides i submisses i a les relacions insanes.
Volem que tingueu clar que la solució que bancs, governs i multinacionals han triat per sortir de la crisi i seguir vivint a costa nostra és que les dones carreguem amb tota la feina reproductiva de forma invisible i impagada cumplint el nostre rol tradicional. I per tant, que respondre a l'ofensiva misògina contra els drets de les dones és defensar els drets i la supervivència de tothom.
 
Un any després de l'inici del 15M, pensem que l'estratègia de visibilitzar-nos com a feminismes diversos i independents en aquest procés ha tingut fruit: per exemple, el manifest la convocatòria del #12M15M a Barcelona inclou dos reivindicacions específiques que hem plantejat, com el reconeixement del treball domèstic, reproductiu i de cura i el dret al propi cos. Un altre exemple és el fet que diverses assemblees vinculades al 15M han donat suport a la campanya de Prostitutes Indignades contra la persecució de les prostitutes als carrers de Barcelona.
Però, creiem que hem d'anar més lluny i superar la divisió sexual del treball polític, les jerarquies i l'autoritarisme, en les tasques de suport a les persones represaliades a les mobilitzacions; al sosteniment, facilitació i dinamització de les assemblees i al sosteniment de les nostres llars i activismes. Creiem que hem de seguir fent accions inclusives, tenint en compte la participació, la cura i la seguretat de tothom i el fet que som interdependents. Si diem que si toquen a una ens toquen a totes, això vol dir que tot el que fem quan estem juntes al carrer ens repercuteix a totes. Creiem que hem de fer un esforç per confluir i no competir, sumar i no restar, perquè si estem totes juntes sí que ho podem tot. Creiem que hem de seguir creant xarxes de suport mutu i alternatives anticapitalistes i feministes en el treball productiu i reproductiu, en la salut, la criança i l'envelliment dignes, en la vivenda... I creiem que el fet que hi hagi uns feminismes visibles, diversos i independents dins el procés del 15M és garantia i condició per a que poguem fer una revolució que acabi amb les desigualtats de gènere, classe i ètnia. Per això, seguim i seguirem als carrers!