FlamencoTeràpia. Desenvolupament personal per a dones

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Salut - Terapies alternatives

flam2

El flamenc m’ha acompanyat al llarg de la meva vida des que tenia dotze anys. Vaig estudiar dansa a nivell professional, en un context d’èlit, acadèmic i competitiu. Al finalitzar la meva formació com a ballarina i després de recórrer un camí d'experiències professionals en aquest àmbit, vaig adonar-me'n que ser dona i ballarina resultava molt difícil, molt més si ets dona, ballarina i feminista. Durant un període de contradiccions internes, vaig adonar-me’n que el meu triomf no el trobaria als escenaris, i que no havia de ficar les meves ideologies al món de la dansa, sinó que havia de treure hi el flamenc i adaptar-lo a les meves ideologies.

 

Antecedents

Paral·lelament a la meva formació artística vaig estudiar Educació Social i Antropologia. Quan treballava com a educadora a una Casa d’Acollida per a Dones Maltractades, vaig poder viure l'experiència de convidar a les dones a ballar i deixar-se portar per la màgia de la música i del flamenc. Aquella nit a la casa no va haver-hi el que acostumava a haver-hi, el silenci o les paraules, va haver-hi un altre tipus de comunicació, el llenguatge corporal, un altre tipus d’expressió, la del propi cos, per on tot ens passa, però no sempre des d’on tot s’expressa. 

L’experiència de poder veure a aquell grup de dones ballant, reient o simplement deixant-se portar per la música, em va fer entendre que el flamenc tenia el poder de treure’t de la teva realitat o expressar-la d’una altra manera, connectar-te amb altres coses. En aquell moment vaig trobar la meva resposta, el meu camí: aquella nit va nèixer el meu projecte de convertir el flamenc en una eina de desenvolupament personal per a les dones, va nèixer la FlamencoTeràpia.

 

 

FlamencoTeràpia amb visió de gènere

 flam1

 

La meva especialització com a antropòloga i el treball amb dones ha fet que m'interessi específicament per una visió del cos que incorpori la perspectiva de gènere, per identificar com les dones han après un llenguatge corporal diferenciat, com a un fidel reflex de l'aprenentatge sociocultural dels rols de gènere. El cos no ha quedat lliure de les influències que l'educació, la cultura i la societat han exercit sobre ell, siguent els cossos sexuats i per tant les influències diferents i específiques per a cada sexe. 

En aquest sentit em sembla summament enriquidor el flamenc, on s'entrecreuen allò masculí i allò femení, per a crear un llenguatge corporal únic que es nodreix d'ambdues energies, on les dones i els homes fan servir moviments intercanviables, on allò femení pot esdevenir masculí i vicerversa, fins a confondre's els límits. Aquest aspecte ha despertat enormement el meu interès i l'he trobat de gran valor terapèutic, donat que els nostres cossos haurien de poder experimentar diferents tipus de moviments i llenguatges, més enllà dels socioculturalment apresos i imposats. Es tracta que el moviment pugui respondre a les nostres necessitats, que ens acompanyi i ens ajudi en les diferents situacions de la vida i que el cos no quedi al marge del nostre pensar i del nostre sentir. Per aconseguir-ho és necessari no limitar-lo i això passa necessàriament per un procés de concienciació i experimentació psicocorporal, on el flamenc pot resultar de gran ajuda. 

Fruit de totes aquestes inquietuds i reflexions sorgeix en l'any 2003 un enfocament propi anomenat FlamencoTeràpia que tracta de fer servir el flamenc com a eina terapèutica específica per a dones, incorporant la perspectiva de gènere al llenguatge corporal. Té com a objectiu principal aprofitar la riquesa dels moviments de la dansa flamenca, perquè les dones puguin prendre conciència i reflexionar sobre el propi llenguatge corporal après. També pot ser una eina facilitadora per a la detecció i la presa de conciència de determinades dificultats en diverses àrees de la vida (emocional, psicològica, social, etc.), reflectides també en el cos i en el moviment. La FlamencoTeràpia facilita un interessant treball d'autoexploració, on són les pròpies dones qui decideixen el grau de profundització, acompanyades per la facilitat i l'empatia que desperta el llenguatge no verbal, a través de la música i la dansa. 

Més enllà de les propietats terapèutiques que té el flamenc i la dansa en general, la FlamencoTeràpia es desenvolupa a partir de continguts específicament dissenyats per a treballar objectius concrets i no persegueix en cap cas l'adquisició de coneixements tècnics de dansa. Pretèn a més fer del flamenc una eina facilitadora de l'expressió corporal i emocional, apostant per les diferències sota la premisa que no existeix una única manera de ballar i sentir el flamenc, sinó infinites. Es tracta d'apropiar-se d'aquest ball per a convertir-lo en una eina de transformació accessible a totes les dones. 

Finalment destacar que la força i la profunditat que amaga el flamenc el converteix en una eina d'indiscutible valor per a poder treballar l'assertivitat corporal i l'apoderament de les dones, oferint l'oportunitat que aquest proporciona per a treure el potencial i els recursos que cada dona ja posseeix per a ser protagonista dels seus propis processos, resignificant-los i transformant-los.

flam_log

Més informació de Flamencoterapia