15 M i Feminismes. "R-evolucionando"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Moviments Socials

r_eb

Per tal de mostrar l'actuació dels feminismes en el moviment del 15-M, l'editorial Icaria ha presentat aquest dilluns 26 de març un llibre de butxaca, de 87 pàgines, amb el títol " R-evolucionando. Feminismos en el 15-M".  Coordinada per la periodista Joana G. Grenzner, la publicació recull els testimonis i les reflexions de diferents col·lectius feministes d'arreu del territori de l'estat espanyol que varen participar molt activament en les diverses accions del moviment de persones indignades que es coneix amb el nom de 15-M.

Per aquest col·lectius, l'actuació dels feminismes en el moviment 15-M ha propiciat un espai de trobada on pensar la diversitat, visualitzant un feminisme divers i independent, que ha traçat aliances entre les mateixes feministes i altres xarxes.

En la introducció, Joana G. Grenzner, escriu que: " Reivindicar els feminismes és reconèixer l'aportació d'una lluita històrica de les dones pels seus drets que continua éssent necessària i legítima; que comparteix objectius i que s'ha enriquit amb la dels col·lectius LGTBIQ i, més recentment, amb la dels homes que reclamen una nova masculinitat alliberadora i positiva, i que cerca construir un mon basat en les relacions d'equitat i respecte entre les persones i vers el planeta.". 

Els posicionaments que recull el llibre són els de: Setas Feministas, de Sevilla; Grupo Clio, Madrid; Assemblea Feministes Indignades, Barcelona; #AcampadaObradoiro, Santiago de Compostela; Feministas Bastardas, Zaragoza; Comisión Feminismos Sol, Madrid; i Comisión Transfeminista 15-M, València.

Val a dir que la tasca de totes aquestes dones ( joves i grans i les dels altres col·lectius que no surten en el llibre) a fi de visibilitzar les dones i llurs reivindicacions en el si del moviment no fou gens fàcil, ans al contrari, al llarg dels dies d'acampada es varen haver d'esforçar per fer-se sentir i poder superar incidents ben desagradables provocats per actituts masclistes.

Temes com la relació entre el feminisme i el capitalisme, el sosteniment del món amb els treballs de cura, la doble jornada, les crisis invisibles, les propies fites de les feministes indignades i la necessitat d'un àgora propi per als feminismes dins del moviment 15 - M, es tracten tan en el pròleg com en els diversos apartats dels col·lectius abans esmentats. 

Així per exemple, Setas Feministas de Sevilla posen l'énfasi en la tranversalització, la creació i manteniment de xarxes feministes i en la saviesa de delegar i compartir. Per al Grupo Clío, la revolució serà feminista o no serà i per tant cal donar el tomb al sistema per deixar de sobreviure i començar a viure, és per això que criden el lema "Organízate vecina, esta crisis va a ser nuestra ruina". L'Assemblea de Feministes Indignades de Barcelona fa una reflexió sobre la intenció que va existir de difondre el 15-M com un moviment violent a partir dels resultats de les accions policials a Plaça Catalunya i al Parc de la Ciutadella en la protesta al Parlament català, davant d'aquesta visió hi contraposen la violència d'Estat amb "la cultura de la por, els desallotjaments de familes dels seus habitatges, etc.", també denuncien la precarietat quotidina i la reducció dels serveis públics que perjudiquen principalment a les dones, i exigeixen que el sosteniment de la vida de les persones sigui una prioritat social indispensable. #AcampadaObradoiro exposa la violència masclista soterrada que vàren haver de viure per culpa d'"actes de comportaments de micro i macro masclisme" i com la rebeldia les va portar ràpidament al feminisme amb propostes feministes ben explícites, des del llengüatge, a la presa de decisió i a la inclusió de continguts. Si be en un principi havien decidit treballar transversalment, les experiències viscudes les van conduir a constituir-se com a grup de treball propi. " A revoluçom será feminista ou nom será" és el seu lema. Les Feministas Bastardas de Saragossa fan aportacions transfeministes tot explicant que es vàren haver d'enfrontar a un llengüatge heterosexista, a la manca de representació, a la invisibilitat, a ser titllades d' "histèriques", als estereotips, etc. finalment, es plantgen com es poden apoderar els plantejaments tranfeministes més enllà de la conformació de grups específics. La darera part del llibre és un text col·lectiu entre Comisión Feminismos Sol de Madrid i Feministes Indignades de Barcelona, on parlen dels inicis i del procés, dels lemes i consignes i del futur. A aquest esquema s'hi suma també la Comisión Transfeminista 15-M de València. 

La impressió de Joana G. Grenzner sobre El 15-M és però ben positiva: "El 15-M ha recuperat quelcom tan senzill i revolucionari: el diàleg a carrers, places (...) i varen anar sorgint les paraules necessàries: horitzontalitat, consens, desobediència civil (···) defensa del que és públic, economia social, cúltura lliure, sostenibilitat ambiental ... i feminismes".