Cal un tractament igualitari al discurs dels mitjans

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Mitjans

Redacció La Independent

Conclusions de la XIX trobada de l’Associació Mundial de Periodistes i Escriptores celebrada a Argentina

 

“Cal un tractament igualitari en el discurs mediàtic. El camí cap a la igualtat de gènere no és una meta sectorial, sinó part d’un procés polític”, i això requereix “un canvi d’actitud i una manera de pensar diferent, que reconegui a totes les persones, independentment del seu sexe, com a agents necessaris per al canvi. I per a aconseguir una societat d’iguals, més enllà de les diferències”,  cal la participació tant d’homes com de dones.

 

Aquesta és una de les conclusions del XIX Congrés Mundial de l’Associació Mundial de Dones Periodistes i Escriptores (AMMPE), celebrada a l’Argentina des del 10 fins al 12 de novembre. L’AMMPE, que va néixer a Mèxic fa quaranta anys, també animava “a passar de la victimització i la simple denúncia, a generar processos de transformació, i a humanitzar la informació, donant veu a aquells que no en tenen”.

 

Els nous paradigmes de la comunicació en els escenaris canviants i incerts de la globalització, l’impacte de les noves tecnologies i la incidència de les xarxes digitals en la tasca periodística, juntament amb els desafiaments de l’equitat i de la comunicació no sexista, foren alguns dels aspectes abordats en el XIX Congrés de l’AMMPE que, en el decurs de les sessions de treball, va escollir la nova presidenta internacional, en substitució de l’argentina Nily Povedano. L’escollida fou la taiwanesa Li Yanqui, el país de la qual acollirà la pròxima trobada.


Les conferències i panells les van oferir especialistes i professionals de referència de diferents països. A més de participants d’Argentina, també hi van ser “periodistes, comunicador@s, docents i estudiants de comunicació i periodisme, líders socials i escriptor@s” de tots els continents: d’Amèrica, el Brasil, Xile, Colòmbia i Perú; d’Europa, l’Estat espanyol i Alemanya; d’Àsia, Taiwan, i del continent africà, la República Democràtica del Congo.

 

Una altra de les conclusions de la trobada assenyalava que “el nostre desafiament com a comunicador@s és també incorporar noves qüestions a l’agenda pública”, cosa que implica centrar-nos en problemes i temes que la majoria de les vegades passen inadvertits, com la violència extrema en totes les seves expressions, l’exclusió social, els desastres ecològics, els colapses financers i la propagació de malalties”. També van acordar “donar més visibilitat a més dones” perquè les i els comunicadors “tenim la possibilitat de definir amb la nostra acció l’escenari que s’obre davant nostre, i en aquest procés, la sensibilitat i la mirada femenina, més humana, més inclusiva i més integradora, pot aportar molt al canvi que cerquem.”


“La manera en què entenem el món avui és a través de l’espai atemporal de xarxes informàtiques i mitjans de comunicació electrònics”, i són aquestes noves eines les que “ens permeten donar veu a qui no la té, arribar a més sectors de la societat i pensar el nou escenari digital de la comunicació com un camp d’oportunitats on dissenyar estratègies d’inclusió”, segons s’apuntava en una altra conclusió. La causa d’això és que “transitem una realitat que ens desafia a repensar el nostre rol com a periodistes i comunicador@s” i, en aquest context, “cal passar de la victimització i la simple denúncia, a generar processos de transformació”. També cal saber “què hi ha després de cada fet, per a transformar aquesta realitat des del compromís militant, tot humanitzant la informació, i donant la veu als i les que no la tenen”.