Una fotògrafa denuncia la censura del Centre Cívic Casa Elizalde a l’exposició “Dones palestines sota l’ocupació israeliana”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

Més de vuitanta organitzacions i centenars de persones d'arreu de Catalunya s'han sumat a la campanya per la llibertat d'expressió i contra la censura en suport a la fotògrafa Patrícia Bobillo, autora de l'exposició "Dones Palestines sota l'ocupació israeliana", que havia d'exposar-se del 20 de febrer al 8 de març de 2012 al Centre Cívic Casa Elizalde de Barcelona. La mostra, que estava programada des de l'octubre, fou cancel•lada després que la programadora del centre canviés el títol, tot suprimint-ne la referència a l'ocupació israeliana. La fotògrafa denúncia que prèviament va rebre pressions per treure una fotografia de la mostra. 

Fotografia de l'exposició

Bobillo ha escrit una carta a la direcció de la Casa Elizalde per exigir una rectificació pública pel fets i convida a la ciutadania a subscriure-la individual o col•lectivament fins el 25 de gener.

Segons Bobillo, la directora de la Casa Elizalde, Míriam Alcaraz, es va posar en contacte amb ella a finals del passat desembre per aclarir-li que la mostra no havia estat aprovada pel consell rector i que no es tractava d'una censura política, i van concertar una trobada per resoldre l'assumpte. El 12 de gener, Patrícia Bobillo va reunir-se amb Alcaraz i va demanar- li els criteris de programació del centre cívic, ja que l'única explicació que havia rebut prèviament per la cancel•lació de la seva exposició foren "criteris de programació" a la mostra i "per motius aliens a la fotògrafa Patrícia Bobillo". En la mateixa reunió Bobillo li va demanar una rectificació pública per escrit i  la directora de la Casa Elizalde va negar-li totes dues peticions. El 18 de gener, el grup municipal de Iniciativa Verds-Esquerra Unida i Alternativa va fer una pregunta al ple municipal de Barcelona en el marc de la Comissió de Presidència i Règim Interior, per saber qui va prendre la decisió de retirar aquesta exposició de la programació de l' equipament públic de l'Eixample i les raons.

Censura d'una fotografia

A finals d'estiu, Patrícia Bobillo va presentar a la Casa Elizalde diverses propostes d'exposicions i el centre cívic  va optar per una mostra sobre la situació de les dones palestines. Després que enviés la fitxa tècnica amb les 14 fotografies i 7 díptics que integraven inicialment l'exposició, va tenir n una reunió a mitjans d'octubre amb la programadora Mireia Argemí. Aquesta li va dir que descartés de la mostra la fotografia d'una dona tot portant una pancarta amb la llegenda "Israel Assassins" durant una manifestació a Barcelona contra el bombardeig de Gaza el desembre de 2008, tot argumentant que la mostra havia de visibilitzar "totes les facetes de les dones palestines". Una setmana després de parlar per telèfon amb  Argemí, Bobillo va accedir-hi, ja que Argemí li havia dit que retirar la imatge era condició sine qua non per tirar endavant la mostra; però, va demanar-li afegir una nota a l'exposició explicant que faltava una imatge: Argemí va negar-s'hi adduint que  " treien la imatge per no generar debat i això encara en generaria més", segons explica Bobillo.

En la seva primera trobada, Bobillo i Argemí havien acordat ampliar el nombre de fotografies i textos de l'exposició per adaptar-la a les instalacions de la Casa Elizalde, i Bobillo va incloure a la mostra 5 fotografies més que documentaven accions de resistència no violenta davant els atacs militars al poble de B'ilin a Cisjordània (Territoris Ocupats Palestins) i textos sobre la història de les dones palestines. la programadora va demanar a Bobillo que abans d'inicis de novembre li enviés dues fotografies promocionals i text per al díptic  així com la confirmació de l'acord d'exposició omplert i signat.

Quan va enviar-li tot el material que havien acordat,   la programadora del centre cívic va canviar el nom de l'exposició i va traure la referència a l'ocupació militar israeliana, tot dient que no s'adequava al que havien estat parlant ; quan Bobillo va insistir en el per què del títol, van demanar-li demanar-li "que enviés la resta de textos, doncs el centre no era l'espai per fer reivindicacions polítiques ni posicionar-se".  Bobillo va enviar-los, però l'exposició fou cancel·lada de tota manera. Quan la fotògrafa  demanar una explicació oficial per part de la Casa Elizalde, van comunicar-li per escrit que la cancel•laven "per criteris de programació externs" a ella.

La carta pública de suport a Patrícia Bobillo, exigeix "el compromís dels centres públics i de la Casa Elizalde en aquest cas, per tal que no tornin a excloure treballs que reivindiquin igualtat de drets entre les persones i els pobles". També recorda que "una entitat pública no pot censurar fotografes, títols o texts d'un treball foto-periodístic per tal de 'no generar debat', doncs no és propi de la democràcia".

A més, afirma que "el conficte àrab-israelià afecta a totes les facetes de la vida diària de les dones palestines; siguin metgesses, estudiants, artesanes, polítiques, mares o flles... dins i fora dels Territoris Ocupats Palestins. No es pot ometre el patiment però tampoc la lluita silenciosa i perseverant que han dut les dones al llarg de tot el desenvolupament del pla d'ocupació sionista sobre el territori palestí". El 2005, en el marc de la seva campanya internacional No més violència contra les dones, Amnistia Internacional va publicar l'informe "Conflicte, ocupació i patriarcat: la doble càrrega que suporten les dones", en el que la relatora de la ONU sobre la violència contra les dones va afirmar que a Palestina convergeixen "dos sistemes de dominació: ocupació i patriarcat. Quan les dones s'enfronten al primer, se sotmeten al segon".