Kenia: Les properes eleccions veuran el major nombre de dones a les Cambres Legislatives

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

Kenia es troba en any electoral. Entre agost de 2012 i desembre s’han de celebrar les primeres eleccions que es realitzen complint les disposicions de la nova Constitució del país, aprovada el 2010 després d’anys d’avanços i retrocessos en ella. Aquesta Constitució conté un article, el 81, gràcies al qual s’espera un gran avanç en l’accés de les dones com a representants de la nació tant a les cambres legislatives com en la resta d’organismes públics que s’escullen a partir d’una elecció. En concret, l’article estableix que “no més de dos terços dels membres dels organismes públics seran del mateix gènere”. Amb aquest dictat constitucional, el Parlament actual, que té només un 10% de representants femenines –màxim històric del país fins aquest moment-, ha d’arribar a tenir un 30% dels seus membres dones. Aquesta proporció ja s’ha aplicat en algunes comissions i òrgans públics, durant l’any i mig que porta vigent la nova Constitució. Alguns són tan importants com la Corte Suprema de Justícia, la Comissió d’Implementació de la Constitució, la Comissió d’Assignació d’Ingressos Fiscals o la Comissió de Salaris.

Tot i el mandat constitucional es pot donar el cas que la població keniata no voti prou candidates dones. Respecte aquest cas, el Ministre de Justícia, Mutula Kilonzo, ha afirmat que si arriba a produir-se “es treballarà en mesures temporals per aconseguir arribar”. En concret la mesura que proposa és augmentar novament el nombre de membres del legislatiu de 349 a 449 a l’Assemblea i de 67 a 90 en el Senat, tot i que això augmenta la carga dels i les contribuents. “Si el poble no vol pagar més –afirmà Mutula Kilonzo- el que ha de fer és escollir 100 dones”.

La candidata a la presidència, Martha Karua, va afirmar que les dones entenen els problemes del país, no són corruptes i volen canviar la forma com Kenia està sent governada”, per això val la pena votar candidates dones i no aspirar únicament als llocs reservats sinó a superar-los.

Per la seva banda, el candidat Paul Muite va dir que estava preocupat “pel fet que els homes poguessin quedar subrepresentats”. “Tenint en compte la història del país”, va dir, “les dones podrien votar en gran nombre i superarien els homes. En aquest cas hauríem d’aplicar la mateixa llei si això es donés. Però per ara”, va dir, “fem el que estableix la llei, doncs és el preu de la democràcia”, va apostillar.

Kenia és un país on les dones es troben discriminades. Fins l’aprovació de l’actual Constitució no podien accedir a la propietat de la terra, havent d’estar acollides a les propietats de pares, marits, germans o tiets. Es practica la mutilació genital femenina (es calcula que el 50% de les dones l’ha patit), les violacions dins el matrimoni no són delicte. La violència domèstica es practica i està amplament acceptada, doncs es contempla que l’home “disciplini a la seva dona” dins el matrimoni, inclús físicament. Les dones reben menys educació, especialment universitària. El 70% de les persones analfabetes del país són dones. En cas que intervinguin en afers públics són mal vistes i reben atacs a la seva persona, com per exemple va haver de patir la malograda activista Wangari Maathai, que durant el mandat del President Moi va ser acusada d’estar “boixa” quan es va oposar a la construcció d’un bloc de 60 pisos dins el Parc natural Uhuru de Nairobi. Aquestes desigualtats es donen també en els òrgans de govern, judicatura i legislatius. Per exemple, en aquests moments, de 40 ministeris del govern només 6 són dones. Les entitats de dones i partidaris i partidàries d’una major justícia tenen per tant posades les seves esperances en l’avanç que ha de permetre l’article 81 de la nova Carta Magna.