Meda Women 2011. Fòrum Mediterrani de Dones empresàries. Entrevista amb M. Helena de Felipe, presidenta d'AFAEMME

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Empresarial

mediaw 

 

El fòrum de les dones empresàries dels països mediterranis, MEDA Women, es va celebrar a Barcelona el passat 25 de novembre, dins la V Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, una reunió de referència entre els principals actors de la regió Mediterrània on es debaten els principals reptes i oportunitats de la regió.

Reforçar el pilar econòmic mediterrani, proposar projectes concrets, treballar els existents, crear oportunitats de negoci i integrar en tots aquests àmbits les dones són alguns dels principals objectius d’aquesta reunió multilateral.

En l’ultima dècada moltes empresàries i executives ocupant altes càrrecs han  aconseguit èxits molt importants i cada vegada s’ha de tenir més en compte el talent  i el lideratge femení, que està en el cor de l’economia, si els països volen esdevenir veritablement competitius i innovadors. Encara que els homes dirigeixen l’economia cal reconèixer l’avanç imparable de les dones.

Aquesta ha estat la idea principal  que han defensat les ponents de diversos països mediterranis com Turquia, Egipte, Aràbia o del mateix Estat espanyol, que han parlat en la taula:  “Les dones en la innovació i en el sector dels mitjans de comunicació” moderada per Mercedes Wullich, directora de Mujeres & Cia.


Foto: Susana S. Villafañe. MEDA Women 2011

 

“La tecnologia és clau, i en el seu domini el paper de la dona és molt important. Es pot integrar molt amb l’ús de les tecnologies informàtiques. En qualsevol país és força rentable invertir en la formació de dones”. Per Aysegul Ildeniz, llicenciada en Administració d’Empreses, executiva de Board of Turkey Informatics Foundation, i amb molta experiència com a responsable Directora Regional per Orient Mitjà, Turquia i Àfrica, d’Intel Corporation: “és necessari promoure el paper femení en la innovació. Tot i els importants avenços aconseguits, en la conca Mediterrània encara queda molt per fer per superar la  bretxa d'innovació i eliminar l'analfabetisme”.  Ildeniz va posar l’exemple d’una noia jove del camp que “desprès de ser ajudada en la seva formació es va convertir en emprenedora, va crear un espai web sobre agricultura, i actualment encara no té 30 anys, i ja compta amb 50 persones al seu càrrec”.

Ida Poletto, experta en turisme,  Directora Hotel “Abano Ritz Spa & Well-feeling Resort” i editora de “Virtuose” i “Il Sito delle Donne”, va parlar del seu país, Itàlia i de les discriminacions que encara pateixen les dones: “En el nostre país no es valoren les dones que treballen. Es glorifica la ‘mamma’,  a les dones que es queden en casa a tenir cura del seus fills i en aquest context, les dones empresàries no es troben gens recolzades”. Segons un estudi que va mencionar Poletto, “les conclusions d’aquest estudi són preocupants i a més irriten, ja que es demostra si és salvés la bretxa digital de les dones, en l‘eurozona el PIB pujaria un 13%”. Ella, com experta en turisme, va comentar que la realitat és que les dones estan dominant aquest sector i com a consumidores està demostrat que són les que en la família decideixen el llocs de vacances, i “malgrat tot la nostra pobra publicitat es segueix dirigint només  a les dones com a secundàries, ames de casa o joves i belles... No es té en compte el poder adquisitiu i la influència de les dones”.

Alaa Ezz, l’únic home de la taula, Secretari General de la Confederació Egípcia Europea d’Associacions Empresarials, va mostrar-se més optimista afirmant què en els canvis produïts per la primavera àrab en el  seu país, en Líbia o Tunísia, les dones han tingut un paper molt destacat gràcies a Internet: “elles tenen la capacitat de dir el que volen, sense censura ni pressions, poden formar-se i apoderar-se”, i va posar com exemple la seva filla, que ha penjat un espai web per a dones egípcies que viuen a Europa i està tenint molt d’èxit. La seva intervenció  no va respondre a una pregunta que estava en la sala “¿en quina mesura les dones àrabs es beneficien del creixent paper dels mitjans de comunicació a la regió?” .

Rosa Cañadas, Presidenta Fundació TANJA,  es va referir de manera molt més concreta  al fet que a tota Europa està disminuint la presència de les dones en el sector informàtic  i en el científic, i en “això té molt a veure la maca de conciliació real, barreres culturals  empresarials i poc suport institucional”. Ella es va preguntar quins són els desafiaments als quals s'enfronten les dones i com es pot ampliar i promoure el coneixement tècnic tenint en compte  l’experiència i habilitats diferenciades.

“La dona està preparada per a competir, -afirma Cañadas- però és necessari un marc diferent en el que es valorin les seves habilitats, com més conceptualista, més creadora, i responsable”. Per acabar amb optimisme Cañadas va dir que la innovació i la tecnologia confereixen poder sobre el futur i són les millors eines per al canvi.

Taula: “El poder de les dones arrela en els petits negocis en la regió”

Durant Meda Women es van poder escoltar les estratègies, organitzacions i accions que segueixen les líders i les associacions d’empresàries dels països mediterranis per tal d’augmentar la seva influència i el nombre de dones que accedeixen i es mantenen amb èxit en la direcció del món empresarial.

 Gulden Turktan, alta directiva de EPA Ticaret Makina i presidenta de l’Associació de dones empresàries de Turquia (KAGIDER), va exposar la situació al país, on hi ha 1,3 milions d’empresaris i sols 80.000 empresàries. Entre les actuacions que han dut a terme destaquen les incubadores d’empreses (de dones) i l’Equal Opportunities Model, un codi de bones pràctiques que promouen entre l’empresariat i el govern. Turktan afirma que cal més conscienciació i l’actuació de grups de pressió de les empresàries que parlin amb els polítics, per tal d’aconseguir que les dones tinguin unes condicions més planeres per actuar en economia.

Lina Tsaltampasi, secretària general de l’Associació de Dones de Negocis (SEGE) de Grècia, va destacar el fet que tot i l’enorme crisi que està vivint Grècia, el nombre de dones empresàries en el país ha crescut des de 2008. Mentre que el percentatge de dones empresàries a la UE s’ha situat el 2011 al voltant d’un 29%, Grècia s’apropa, i es troba ara en el 20%, informa Tsaltampasi. SEGE manté un sistema d’observació que recull dades sobre les estratègies empresarials que segueixen les dones. També ofereix consultoria, coaching, xarxa. En mig de la crisi, van aconseguir posar en marxa un programa de recolzament a dones joves que volien crear la seva empresa, i, des de 2008 –informa Tsaltampasi- més de 100 dones ho han aconseguit.

Flutura Xhabija, presidenta de l’Associació de Dones de Negocis d’Albània (SHGPA), va exposar les dades relatives al seu país. Els sectors en els que són més abundants, i només com a treballadores, escassament arriben al 25%. Xhabija va recordar que no fa tant Albània era un país amb economia centralitzada. “No som expertes”, afirma Xhabija, “ens falten investigadores”, però tenim un grup de pressió que es comunica amb el govern i demanen veure fets i com les dades es van millorant.

Yasmina Taya, Algèria. Foto: Susana S. Villafañe.Yasmina Taya, presidenta de l’Associació de dones d’Algèria caps d’empresa (SEVE), va explicar que als països àrabs, el fet que una empresa estigui guiada per una dona està ple de simbolisme. Resulta molt difícil i és una mostra de modernitat del país. Les dones tenen enormes dificultats per accedir al crèdit i a la informació necessaris. Taya va parlar de l’associació “Saber i voler emprendre”, que treballa precisament per la formació, la informació i el recolzament a les dones que volen crear empresa i que ha creat un mecanisme per aconseguir que les dones obtinguin crèdit. La formació de la dona és un aspecte imprescindible en el que cal actuar –explica- doncs, encara les dones que han aconseguit arribar fins la universitat es veuen desencoratjades en saber que en acabar-la no tindran treball en el món empresarial. Taya va fer una crida a “parlar menys i actuar més” i va convocar l’auditori a Argel el juliol de 2012 “per fer negocis”.

Amany Asfour, presidenta de l’Associació de Dones de Negocis egípcia (EBWA) va recórrer el paper de la dona i la seva veu en la “primavera àrab” que viu Egipte. Tot i aquests esforços va recordar que no només es tracta de que hi hagi alguna veu, o de poder expressar-se per algun mitjà, sinó que cal saber quina és la potència d’aquesta veu, si realment “serveix per alguna cosa”. Asfour va afirmar que el primer que cal és tenir independència financera. “A Egipte si ets pobre no pots fer res”, va dir. Per fer una idea a l’auditori de la manca d’ingressos de bona part de la població Asfour va explicar: “Demà passat hi ha eleccions, i els vots es compren”. “Nosaltres voldríem una democràcia real”, va dir, i “canviar el fet que el creixement econòmic no beneficia a tothom”. Però això no vol dir només “democràcia a fora de casa”, continuà Asfour, “Cal democràcia també dins de casa –insistí-, que es tracti igual al fill que a la filla”. Per donar poder a la dona va destacar tres punts: recolzament a la personalitat de la mateixa, doncs ha de tenir aplom, donar-li formació, i treballar les polítiques del govern.

 

Khedidja Belhadi, presidenta de de l’Associació Algeriana de Dones Directores d’Empresa, va exposar el que considera un “exemple de partenariat exemplar”, el programa “En Tissant des réseaux de complicité entre les femmes chef d’entreprises algériennes et catalanes”. Va fer una crida a que la dona abandoni el paper de víctima, a que no es digui “no podem, no ens deixen”, i va proposar que s’inciti a que la dona cerqui i mostri els seus avantatges competitius. Per fer aquest pas resulta important que la dona tingui xarxa on agafar-se. Per aquest motiu és tan positiva la col·laboració entre les dues ribes del Mediterrani, afirma Belhadi, i l’intercanvi que s’ha realitzat i confia que es continuï realitzant entre directives catalanes i argelines.

 

Entrevista amb M. Helena de Felipe, presidenta de l’ Associació de Federacions i Associacions de Dones de Negocis de la Mediterrània (AFAEMME) (http://www.afaemme.org/) i organitzadora de MEDA Women.

M.Helena de Felipe, AFAEMME. Foto: Susana S. VillafañeJúlia Lòpez, La Independent: Podria fer una breu valoració de la celebració del Fòrum Dones i Economia MEDA Women?

M. Helena de Felipe, AFAEMME: Podem destacar el gran nombre de públic que hem tingut. Més del que esperàvem. Esperàvem unes 100 assistents i van atendre el Foro 200. També el gran nombre de països representats, tots ells mediterranis, tret de Síria, Líbia i Xipre. També hem tingut unes ponents contundents, que han parlat clarament de la situació de la dona a l’empresa en els seus països.

J.L.- Respecte l’assemblea general d’AFAEMME que s’ha celebrat, Quines han estat les principals conclusions?

M.H.de F.- Com sempre és un grup molt cohesionat, amb un fi comú: la promoció de la dona emprenedora i empresària als països mediterranis. La nostra propera trobada és a Algèria, el juny de 2012.

 J.L.- Teniu una postura global i definida front la crisi econòmica dels països europeus?

M.H.de F.- La oportunitat natural d’Europa és el Meditarrani, i si ho saben aprofitar les empreses europees, se sortirà abans de la crisi.

J.L.- Les dones empresàries poden adquirir un rol destacat a l’economia? Com?

M.H.de F.- Per nombre, i fent-se visibles.

J.L.- Quines són les noves qualitats en el lideratge de les dones mediterrànies?

M.H.de F.- No són noves. Simplement cal que es facin més visibles i es donin a conèixer no només en els fòrums de dones sinó en els fòrums empresarials mixtes.