Extracte de la Conferència de Ma Àngels Roque sobre Aurora Bertrana del Cicle L’Orient com a pre-text

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Memòria - Personatges

Dins el cicle de conferències: L’Orient com a pre-text. Cicle sobre viatgers catalans i l’Orient , Maria Àngles Roque tracta la figura de l'escriptora i viatgera Aurora Bertrana (1892-1974). 

portada

Aurora Bertrana: El Marroc sensual i fanàtic.

 

Aurora Bertrana (1892-1974), escriptora i periodista, va ser una dona que es va avançar a la seva època, especialment  en el context català i espanyol. Volia ser escriptora però el seu pare l’escriptor Prudenci Bertrana li va desaconsellar fer-ho i li va incitar a  estudiar una altra materia. Es va decantar per la música, concretament pel violoncel. Rebel i amb empenta, l’any 1923 se’n va  a Ginebra i  crea la primera jazz band europea de dones. Casada el 1925 amb Mr. Denys Choffat,  es desplacen a Tahití pel treball d'ell i Aurora Bertrana aprofita aquesta estada d’un parell d’anys per a escriure sobre les dones d la Polinèsia de forma novel·lada.

 

L’escriptora  es caracteritza des d’el seu inici  per la seva especialització en la prosa de viatges i en les seves experiències vitals. Desprès  d’haver publicat un parell de  novel·les  i col·laborant com a  periodista a diferents diaris,  el 1935 proposa  a La Publicitat una sèrie d’articles sobre el Marroc que després es convertiria en el  llibre, "El Marroc sensual i fanàtic". L’autora ens manifesta  que  el seu primer interès havia estat el de copsar  l’anima de la dona musulmana. Malgrat no  trencar amb una certa visió  provinent d’occident - com és comprensible- Aurora Bertrana ens aporta una visió  molt personal i valenta tant en les seves observacions sobre el mon que envolta  el colonialisme, l’efervescència nacionalista del Marroc dels anys trenta així com de les dones i homes que fan de testimonis.

 

Dona feminista i compromesa políticament, aquesta obra sobre el Marroc va més enllà d'alló que els orientalistes de tòpics a l’ús podem veure. Les seves observacions són penetrants i demostren una força que acompanya constantment a l’escriptora en una obra que està molt ben escrita en català i que malauradament encara no  ha estat traduïa al castellà. Al pròleg del llibre, Aurora Bertrana ens introdueix de forma viva i sense embuts en el ritme que desenvoluparà al llarg de les tres parts en les que està dividida l’obra. El Protectorat Espanyol, El Protectorat Fracés i la Zona insotmesa, on l’autora viatge fins a les portes del desert.

Ens explica Bertrana:“He tornat sana, estàlvia i satisfeta del meu viatge. Però els meus amics i llegidors romandran astorats i esmaperduts quan els digui que les poques molèsties i contrarietats que m’han embarassat en terra de moros no eren filles ni de la temperatura , ni de les bèsties, ni dels mals físics, ni d’homes africans, sinó dels europeus d’Africa.”.

L’escriptora  catalana amb certa ironia però amb fermesa explica com la periodista amb un  bloc de notes i una kòdak és veu ben disfressada tant per l’home musulmà com per l’europeu.

 

Altres viatgers que formen part d'aquest cicle que se celebra a Barcelona, al Col·legi de Llicenciats són:

Ali Bei (Domingo Badia). "Un català a la Meca (segle XIX)", per l'escriptora Patricia Almarcegui. El pare Bonaventura Ubach,"La Bíblia i l’arqueologia", per l'escriptor Martí Gironell i Josep Carner i Tomàs Alcoverro. "La història des del meu balcó", pel periodista Tomàs Alcoverro.