Migracions, mestissatge, històries de dones i les primaveres àrabs en el focus de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona 2011

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Culture - Movies

There are no translations available.

La 16a Edició, que comença aquest 1 de desembre, pot ser l'última convocatòria
Primaveres àrabs, migració i mestissatge cultural, el paper de la dona i dels joves en la societat, són algunes de les temàtiques centrals de la 16ª Edició - i potser la última- de la Mostra de Cinema Africà de Barcelona 2011, que organitza l'Associació Cultural L'Ull Anònim.
MostraCinemaAfricaBCN
La Mostra comença aquest dijous 1 i durarà fins al 4 de desembre i les pel · lícules s'exhibiran en els Cinemes Girona perquè el Meliés Cinema, on es van celebrar les anteriors edicions, no ha aconseguit recuperar-se de l'incendi.

En el programa s'inclouen films de ficció, documentals i curts procedents d'Algèria, Burkina Faso, Camerun, Egipte, Marroc, Mali, Mauritània, Níger, Senegal, Sud-àfrica i Tunísia, tots subtitulats al castellà o al català. I, com és habitual en les últimes ocasions, la secció Mama Àfrica, amb produccions de Colòmbia.

Vida, Memòria i Produccions de Dones

Les imatges que podrem veure de les societats africanes i del nou entorn social magrebí han estat rodades per la última generació de cineastes africans. I una d'aquestes directores és Sarah Bouyain que, amb la seva pel · lícula "Notre étrangère" (La nostra estrangera) aborda el mestissatge a través de la història de dues dones perdudes entre dos mons i dues cultures. Una d'elles viatja des de París a Burkina Faso, el país de la seva mare, a la recerca de la seva identitat, però com que no parla la llengua djola, té problemes de comunicació amb la seva família. L'altra dona viatja d'aquest país de l'Àfrica Occidental cap a París, per treballar en el servei domèstic. El film és el reflex de la vida i de l'experiència personal d’elles dues entre aquests dos mons.


La senegalesa Aïcha Thiam en el documental "Le cri de la mer" (El crit de la mar) reflecteix l'experiència d'una mare d'un barri de pescadors de Dakar el fill de la qual es va morir en la travessia cap a Europa. La dona explica com va lluitar perquè no se n'anés i pretén informar a totes les persones que vulguin viatjar tot el que passa realment en aquest difícil trajecte.

En el curt "La fuite" (La fugida) el maurità Babacar Ndiouck explica com s’escapa una noia per evitar que la seva mare i la seva tia li practiquin la mutilació genital femenina (MGF) que sap que estan organitzant per a ella. Patrick Epape, en el documental "Life" (Vida), retrata la història de quatre ballarines del Camerun i la seva lluita per la vida quotidiana. El algerià Mohammed Soudani, en un altre documental, "Musulmanes a Occident" (Musulmanes a l’Occident) presenta el relat de tres dones de diferents països europeus: Alemanya, Bèlgica i Suïssa. I sent totes elles musulmanes, tenen una concepció ben diferent del que significa aquesta religió i la seva vida en el vell continent. En les entrevistes, les tres mantenen diferents percepcions i aproximacions cap a l'Islam, que van des de la laïcitat fins a una forta vinculació a la religió.

La directora colombiana Diana Kuellar explica el drama de la població desplaçada al seu país, a través de la història d'una dona afrodescendent, al documental "Mama Chocó, que és el nom d’ una de les regions de Colombia on els paramilitars, els narcotraficants, la guerrilla i l'Exèrcit han obligat a fugir a la població per les accions militars i assassinats a dirigents socials i sindicals.

Mirades fílmiques a tres de les Revolucions

El llargmetratge del cineasta egipci Ahamad Abdalla "Microphone" (Micròfon, recull el món underground de la ciutat costanera d'Alexandria, poc abans que es desencadenés la Revolució egípcia de gener. Es pot considerar com un retrat de la joventut que, més tard, ocuparia la plaça Tharir de El Caire i d’altres places del país i els carrers d'aquesta ciutat mediterrània, exigint un canvi, que ja l’estan tenint, no sensa dificultats.

La pel · lícula "Plus jamais peur" (Mai més amb por) del tunisià Mourad ben Cheikh, constitueix més aviat una crónica del moment per el que estava passant Tunísia; es com un dia a dia de les accions i de les causes que van originar la seva Revolució.  Procès que ja ha desembocat en les recents elecccions i tindrà aviat un nou govern sortit de les urnes. I el curt "Danse orientale" (Dansa oriental) del marroquí Amine Smai també és una reflexió sobre el que s’anomena ‘Fets del 20 de febrer’, que van obligar al rei del Marroc a fer alguns canvis legals i també ha conclòs en les recents eleccions legislatives, que donaran un nou primer ministre i govern.

La majoria de les pel·lícules i documentals són d'aquest any 2011 i algunes de 2010 que ja han estat premiades; hi ha més films i curtmetratges que els que aquí es comenten i, com sempre, la Mostra gaudirà de la presència i comentaris d'alguns dels cineastes: l'algerià Mohammed Soudani, el segenalés Moussa Touré i la productora de Amka Films-Suïssa, Tiziana Soudani, a més dels realitzadors novells i alumnes de Senegal, Mali i Mauritània, que son els alumnes del Màster d’Escriptura Cinematogràfica que es realitza a la Universidad Gaston Berger de Sant Louis (Senegal) i és fruit de la col·laboració entre aquesta Universidat, l'Associació Cultural L'Ull Anònim i el cineasta Moussa Touré.

Segons Marie-Elene Valpuesta, directora de l'Associació Cultural L'Ull Anònim aquesta serà amb tota probabilitat l'última edició de la Mostra, que es celebra a Barcelona des de 1996. En aquesta ocasió han col · laborat amb el pressupost l'Institut Francès de Barcelona, ??l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l'Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i la Secretaria de Política Lingüística, a més de tenir el suport del Cinema Girona i l'Observatori Linguamón.
La crisi econòmica i el canvi de prioritats dels diferents governs i actors que els han facilitat sempre el suport econòmic, fa impossible saber si els serà possible continuar, amb la mateixa qüalitat i seguretat, en un futur immediat.

Però perquè no es perdi la història de les filmacions que han passat per Barcelona i les persones convidades, Ull Anònim ha elaborat una memòria aquestes 16 edicions.