Primera Trobada de Dones de les Illes Balears

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

En l’acte es va retre homenatge a les Dones de negre en el desè aniversari de la Resolució 1325


Feminisme, ciutadania i dret de les dones ha estat el títol de la primera trobada balear de dones celebrada el 5 i 6 de novembre a Palma (Mallorca), organitzada pel Consell de Participació de les Dones de les Illes Balears. “L’organització d’aquest tipus d’esdeveniments ens permet reunir dones que treballen en educació, salut, cooperació, política, entre d’altres, i generar un espai de debat en clau femenina sobre la situació actual de la dona. Per exemple, per analitzar qüestions tan importants com la supressió del Ministeri d’Igualtat”, declara Nina Parrón, Presidenta del Consell de Participació de les Dones de les Illes Balears i activista feminista. Parrón ha treballat activament en diferents camps, com la Cooperació al desenvolupament, des dels anys 80.

 

“Si bé organitzem jornades a cada illa, encara no ens havíem trobat a nivell autonòmic”, diu Parrón. La comunicació entre les diferents illes no sempre és fàcil. Aquestes jornades faciliten la creació de ponts, l’intercanvi d’idees, interessos i bones pràctiques de les diferents entitats, funció principal del Consell. El Consell de participació de les dones és un òrgan d’interlocució entre l’Administració i les entitats socials. Algunes de les entitats que hi participen són: AMI (Asociación de Mujeres en pro de la Igualdad)www.amicalvia.com, de Mallorca; ALBA (Associació de Dones Afectades de Càncer de Mama), de  Menorca, o Dones Progressistes d'Eivissa i Formentera i Espai de dones, de Formentera. “Perquè el Consell de Dones funcioni, cal enfortir l’associacionisme”, afirma la presidenta del Consell.


 

Precisament la primera taula rodona de la Trobada estava dedicada a la reflexió sobre El teixit social en femení. Segons Parrón, “la societat balear està molt desmobilitzada, tot i que existeixen diferències entre les illes”. A nivell insular, els Consells tenen una base social diferent: “A Menorca i a Eivissa hi ha menys associacions i, en canvi, a Formentera destaca l’activisme de la històrica organització Espai de dones. Mallorca, en ser l’illa més gran també compta amb més moviment.”


La segona taula rodona ha girat entorn la Col·laboració entre dones del sud i del nord. Especialment, s’ha tractat la situació de les dones immigrants que viuen al nostre país i que es troben amb moltes limitacions per exercir els seus drets com a ciutadanes. En la tercera taula, Gènere i crisi econòmica. Estat de benestar i economia de cures es va parlar de les implicacions per a les dones en la conjuntura actual.



Durant la trobada s’ha volgut destacar la tasca de les dones pacifistes amb l’homenatge a les Dones de negre, associació internacional de dones feministes, originalment d’Israel, Palestina, Sèrbia i Bòsnia, que lluiten per la defensa de la pau i la justícia, i que són reconegudes per vestir simbòlicament de negre. L’acte s’emmarcava en la celebració del desè aniversari de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada l’octubre de l’any 2000. La Resolució 1325 va ser la primera en reconèixer els efectes específics sobre les dones dels conflictes armats i les situacions postbèl·liques i fomentar, en conseqüència, la inclusió de la veu femenina en les negociacions i els processos de pau. També va impulsar la protecció dels drets de les dones en aquests casos.


“La participació a la Primera Trobada de Dones de les Illes Balears ha superat les nostres previsions inicials, hi han assistit més de 120 dones. Ara, la nostra voluntat és seguir celebrant aquest tipus d’encontres, però això dependrà de la voluntat política i de l’impuls de les associacions” afirma Nina Parrón.