Candidates i Programa 20N - ICV-EUiA

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Apoderament i Lideratge - Partits Polítics

LLISTES d'ICV-EiA AL CONGRés DELS DIPUTATS

Per la circumpscripció de Barcelona ocupa el número 2 Laia Ortiz (actualment diputada al Parlament de Catalunya)  i el número 4 Marta Ribas.

Laia Ortiz i Castellví, és llicenciada en ciències polítiques i de l'Administració. Ha estat coordinadora de Joves d'Esquerra Verda (2002-2004), coordinadora tècnica de Dones amb Iniciativa (2002-2004) i analista de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) (2005-2006). És afiliada des del 2003 d'Iniciativa per Catalunya Verds. Ha estat membre de la Permanent de Dones amb Iniciativa (2003-2005), responsable d'impulsar l'European Green Gender Observatory (2004), responsable de Dona Jove de Joves d'Esquerra Verda i consellera de districte de Sant Andreu (Dones i Medi Ambient). És diputada al Parlament de Catalunya des del 2006.

Per la circumscripció de Tarragona es presenta com a cap de llista la regidora de l'Ajuntament de Tarragona i militant d'ICV, Arga Sentís. La propera política, Helena Pons (Independent), es troba en el lloc número 4.

Per la circumscripció de Girona, Maria Cristina Simó (EUiA) ocupa el número 2 i Núria Terés (ICV) el número 3.

Per la circumpscripció de Lleida troabem en el lloc número 3 a Sara Vilà Galan (ICV)

 

Programa Eleccions Generals 2011

PER UNA SOCIETAT 50/50

Punts relatius a la Equitat i a les Dones - Programa de govern de ICV-EU 2011

 

 

Diu el seu programa que ICV-EUiA vol arribar a una societat sense desigualtats, basada en l’equitat de dones i homes, on tothom tingui les mateixes oportunitats per accedir i exercir el control efectiu de drets, poder i recursos. Afirmen que cal una reconstrucció social de les relacions de gènere, per mitjà de la consecució de l’autonomia i la ciutadania plena de les dones (de reconeixement, econòmica, política i socialment).  

PENDENTS

Les polítiques i accions per assolir la igualtat real no són un accessori, ni un luxe del qual es pot prescindir quan es considera que s’ha de reduir despesa. Al programa, assenyalen com des del govern de PSOE es feia bandera de la lluita per la igualtat, explicant la importància que aquestes tenen per aconseguir una societat justa i avançada socialment, per desprès veure com la convertia en una política d’aparador, eliminant el Ministeri d’Igualtat i claudicant davant la dreta, qui consideren que les polítiques d’equitat de gènere no són necessàries, donant un clar missatge de ser la primera cosa prescindible i, a la vegada, errar en la integració d’aquest al Ministeri d’Assumptes Socials, contràriament a la gran lluita feminista de desvincular els temes d’igualtat dels serveis socials.  

Sobre l’aprovació de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs, lamenten que aquesta no fos més valenta i exigim que s’eliminin els procediments que tracten a les dones com a incapaces, com és el període de reflexió de tres dies. També demanen que la prestació sigui realment accessible a totes les Comunitats de l’Estat, amb uns serveis públics de qualitat i exigim no fer ni un pas enrere en aquest dret.  

Al programa de govern fan referència a la pèrdua de drets de les classes treballadores i les retallades de l’Estat de benestar que repercuteixen especialment en les dones, “ja que són les que suporten el pes dels treballs de cura i domèstics, amb un pobríssim recolzament públic, el que comporta seguir amb una sobrecàrrega de feina i una participació en el mercat de treball precària i amb desigualtats flagrants, amb menys drets socials i econòmics per a les dones” (sic). “Les mesures que s’han recollit en la reforma laboral perjudiquen greument a les dones, perpetuant la nostra situació de precarietat, i en molt casos explotació, en el mercat laboral” es senyala al programa. “Tenim majors taxes d’atur estructural i de llarga durada, acumulem la immensa majoria dels contractes a temps parcial (el 80% de tots els contractes d’aquest tipus els signen dones) i major nombre de contractes temporals. Les feines on hi ha una àmplia presència de dones (treballs feminitzats) estan pitjor pagades i més devaluades socialment. Així que aquesta reforma laboral, que no crea ocupació, però, en canvi provoca que l’acomiadament sigui més fàcil i barat, no millora la qualitat del nostre mercat laboral, ja que no adopta cap mesura contra la temporalitat, no es persegueix l’encadenament de contractes temporals i no es milloren els contractes a temps parcials, alhora que incentiva la desaparició dels contractes indefinits actuals, donant més poder als empresaris pel que fa als acomiadaments i la no aplicació dels convenis col·lectius, en perjudici dels treballadors, i sobretot, de les treballadores”.

També es fa referència a la reforma de pensions i a l’impacte negatiu en la vida de milers de dones, ja que “les trajectòries laborals femenines tenen més "llacunes de cotització" pels períodes que les dones dediquen a la cura de familiars ascendents, descendents i/o dependents. Les dones cotitzem menys temps i amb salaris més baixos, per tant percebem menys pensió que els homes.

D’altra banda, un 82% de les persones que tenen pensions no contributives, de quantia baixíssima, són dones. El sistema capitalista imperant empeny les dones al treball domèstic i de cura, als treballs precaris, a l’economia submergida o a l’exclusió social” (sic).

 

PER TEMÀTIQUES

I - ECONOMIA I TREBALL. PER UNA OCUPACIÓ FEMENINA DE QUALITAT

Reivindiquen unes polítiques proactives per la lluita contra la desigualtat i les discriminacions que pateixen les dones en el mercat laboral i la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en les mesures que es prenguin per lluitar contra la crisi.

Volem un gir cap a un sistema econòmic ecològica i humanament sostenible, el qual sigui realment equitatiu per a dones i homes. Les polítiques d’impuls d’un nou model econòmic, han d’incloure la perspectiva de gènere per ser autènticament transformadores i tenir com a estratègia prioritària la integració de dones i homes en la mateixa mesura, als sectors emergents com els sectors mediambientals, enginyeries, empreses de tecnologia (a dia d’avui un sectors ja molt masculinitzats) i en aquells que generen més valor afegit com les inversions en R+D+I, amb l’objectiu d’invertir la segregació ocupacional de les dones que persisteix en l’actualitat.

Per tot això, cal potenciar la formació de les dones en Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) i garantir l’ocupació femenina als sectors mediambientals i d’energia, com a sectors estratègics i de futur, on la presència de les dones avui és molt minoritària.

 

II - ENFORTIMENT DE L’ESTAT DEL BENESTAR

  • Reorientar la despesa pública invertint en serveis a les persones.

  • Creació de llocs de treball no precaris (ocupació), la qualitat social (equitat social), la qualitat democràtica (transparència i participació de la ciutadania en la presa de decisions) i per l’accés en condicions d’igualtat real de les dones a tots els drets de ciutadania (equitat de gènere), amb la base d’un model d’economia verda

  • creació d’una xarxa pública en els sectors vinculats a la cura, així com garantir condicions laborals i salarials dignes al sector dels serveis de benestar.

  • creació d’un pla integral per la corresponsabilitat i els usos dels temps entre dones i homes, tant en l’esfera pública com privada de les nostres vides, per tal que els homes es facin corresponsables de les feines de cura i el treball domèstic, i que aquest deixi de recaure majoritàriament en les dones. En aquest sentit l’Estat i les empreses han de formar part en aquest pacte, facilitant la conciliació de la vida familiar, laboral i personal.

 

III - DRETS DE LES DONES

 

1 Elaboració d’un Pla Integral contra la feminització de la pobresa:

  • · Millorar i unificar les pensions més baixes, establint per llei la pensió bàsica universal propera a l’SMI, on els requisits siguin ser major de 65 anys i la unitat de càlcul sigui els drets individuals perquè aquestes prestacions no poden dependre del vincle jurídic del matrimoni per tenir dret a percebre-les.

  • · Increment de la pensió mínima contributiva fins a situar-la a prop de l’SMI.

  • · Millorar les pensions de viduïtat fins a constituir el 75% del salari o la pensió, de la parella, 100% en cas d’ingressos insuficients.

  • · Supressió del límit del 25% autonòmic per complementar les pensions.

  • · Millorar les condicions d’accessibilitat al Fondo de Garantía de Pensiones Alimentarias.

  • · Renda bàsica de ciutadania: per garantir unes rendes mínimes per evitar que certs sectors de la població més vulnerables (i en molts casos fortament feminitzats) disposin d’un mínim

d’autonomia financera.  

2 Igualtat salarial.

  • · Aplicar mesures que garanteixin de forma efectiva la igualtat salarial entre dones i homes.

  • · Endurir la legislació pel que fa a la desigualtat salarial entre homes i dones a les empreses, obligant al desplegament de mecanismes de control i sanció.

  • · La precarietat laboral afecta de manera especial les dones joves. Cal eliminar les diferències salarials per edat, que els sous s’ajustin al perfil del lloc de treball. Revisió dels salaris segons

categoria professional que estableixen el Conveni en pràctiques i el Conveni de formació, ja que són el principal marc legal sota el que la majoria d’empresaris contracten a la gent jove.

 

3 Economia i treball.

  • Potenciar l’ocupació femenina als sectors mediambientals i d’energia, potenciant l’autoocupació i fent èmfasi en els ajuts a les cooperatives.

  • Plans amb mesures concretes per tal d’equilibrar el nombre de dones en aquelles empreses dels sectors productius tradicionals que estiguin molt masculinitzats, amb una política de quotes que combati la segregació horitzontal i afavoreixi la creació de programes de treball en xarxa amb les comunitats locals i l'establiment d'acords amb els sindicats i les patronals per potenciar l’ocupació de les dones en aquests sectors. En aquelles empreses que rebin ajuts públics, aquests s’hauran de condicionar a la implantació efectiva d’aquestes mesures. Alhora, també s’han de fer plans específics per incorporar homes als sectors que estan altament feminitzats.

  • Impulsar programes específics de formació i inserció laboral per a dones migrades, crear programes de foment de l’auto ocupació i agilitzar la convalidació dels títols universitaris

  • Pla d'ocupació per a dones del món rural que potenciï els nous filons d’ocupació i l’economia verda: serveis a domicili, cura de nens i nenes, turisme rural, centres de dia i residències de gent gran i persones dependents, agricultura ecològica i de qualitat, ecoturisme, venda de productes agrorurals d’elaboració pròpia, etc.

  • Augmentar els recursos econòmics per dotar de més protecció per desocupació a les persones aturades que no tinguin altres rendes, sobretot dones desocupades amb càrregues familiars no compartides i persones a l’atur majors de 45 anys.

  • Garantir per part de les administracions programes públics que facilitin o afavoreixin la inserció laboral de les dones, és a dir, itineraris integrals: orientació + formació + ocupació.

  4 Pressupostos amb perspectiva de gènere en l’ingrés i la despesa pública:

  • Recollida dels indicadors pressupostaris desagregats per sexes, tant pel que fa a la despesa pública com als ingressos.

  • Visibilització de les persones a les quals va destinada la despesa pública dins l’elaboració del projecte, obra o actuació pública que es pressuposta.

  • Incorporació del criteri de diferències de gènere a l’hora d’assignar els recursos públics.

  • Comptabilització del treball productiu no remunerat a l’hora de planificar la política econòmica.

  • Incorporar el treball reproductiu en les estadístiques econòmiques nacionals i instar la resta d’administracions públiques a prendre la mateixa mesura.

  • Participació de diferents col·lectius de dones en algun dels aspectes de l’elaboració dels pressupostos per tal de fomentar la transparència, la rendició de comptes i l’eficàcia en els pressupostos públics.

 

5 Situacions de dependència

  • Garantir que el desplegament de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i d’atenció a les persones en situació de dependència, prioritzarà els següents aspectes:

· Desplegar una xarxa pública d’atenció a la dependència per sobre del suport econòmic a la cura privada.

· Finançament suficient, estable i sostingut en el temps. Cal incrementar el pressupost destinat de manera que donin cobertura real a les diferents necessitats de dependència.

· Que la llei garanteixi un servei de qualitat a les persones dependents: que les persones cuidadores professionals, que majoritàriament seran dones, tinguin accés a la formación adequada i a unes condicions de treball dignes.

· Adoptar mesures per tal que les cuidadores i els cuidadors no professionals no esdevinguin part de l’economia submergida, tenint en compte que no tindran contracte laboral i que la feina la faran tant familiars com no familiars, amb uns costos inferiors als que tindria el mateix servei si fos realitzat per professionals, a domicili o en institucions.

· Reformar els permisos per naixement/adopció, per tal d’arribar a que el permís de maternitat i el de paternitat siguin iguals, intransferibles i amb la mateixa part obligatòria.  

6 Llei integral de regulació dels temps - Corresponsabilitat

ICV-EUiA vol crear un debat ciutadà sobre com es gestiona el temps de treball, de l’afectivitat, de quina manera s’estan cobrint les necessitats de la quotidianitat i quin paper juguen homes i dones a la societat. S’ha d’incloure el temps reproductiu, de cura de les persones com a temps valoritzat i visibilitzat, i contemplar-lo dintre de les necessitats de les persones. Homes i dones s’han de responsabilitzar per igual dels àmbits públic i privat.

· El temps és un dret: és un dret de les persones gestionar la pròpia vida, incloent-hi el temps de treball, el temps de cura, el temps participació social i el temps personal. És necessari buscar alternatives que integrin tots els temps de vida i que tinguin en compte les corresponsabilitats entre dones i homes, entre les empreses, les famílies i l’Estat, per aconseguir un repartiment equitatiu de les tasques i els temps.

· No es pot organitzar la societat en funció del temps productiu: La tasca de tenir cura dels altres, el temps lliure i la participación social, s’han de convertir en un dret de les dones i dels homes que la societat no penalitzi, sinó que, ben al contrari, siguin considerades imprescindibles i enriquidores.

· La quotidianitat: un valor polític. Els espais i temps históricamente ocupats per dones, que s’han configurat sota la idea “d’espai privat”, han de ser considerats generadors de ciutadania, un assumpte d’interès polític en un nou contracte social.

· La necessitat de la cooperació: Ajustar els temps de treball i els horaris dels serveis públics i privats no és una proposta de liberalització dels horaris. Ans al contrari, parlem d’una organització des de la diversitat, que implica un pacte entre els diferents sectors implicats i, per tant, un procés participatiu.

· Aquesta llei en l’àmbit estatal, respectant les competències autonòmiques, ha de ser un marc general on les diferents comunitats autònomes i els diferents ens locals puguin desenvolupar la normativa en funció de les seves competències i les diferents realitats.  

7 Creació d’un Grup de Treball per abordar la reforma de la Llei Integral contra la violència de gènere en la línia de prevenir, dotar, formar, ampliar, analitzar, protegir, respondre i reparar.

 

8 Interrupció voluntària de l’embaràs:

· Incloure de manera immediata l’educació afectiva i sexual en els currículums de l’ensenyament obligatori.

· Planificar i instaurar amb eficàcia l’accessibilitat als mètodes anticonceptius dins la cartera de serveis de la xarxa pública, tal i com també marca la llei.

· Millorar i garantir l’accés de les dones a la interrupció voluntària de l’embaràs de forma segura, gratuïta i amb la màxima qualitat. Que aquest és doni en totes les Comunitats amb les mateixes facilitats i garanties.

· Derogar aquells aspectes de la llei on l’Estat exerceix una tutela sobre el dret de la dona, lesionant així la seva autonomia, tant pel que fa als 3 dies de reflexió obligatoris abans de la pràctica d’un avortament com per la necessitat d’acompanyament de les dones de 16 i 17 anys.  

9 Ampliació i millora de la Llei Orgànica per a la Igualtat efectiva entre Dones i Homes:

· Obligatorietat dels plans d’igualtat en l’administració i extensió de l’obligatorietat de negociar plans d’igualtat no només a les empreses majors de 250 treballadors sinó també a les petites i mitjanes.

· Reforçament de les mesures per impulsar el trencament del sostre de vidre i la paritat en els consells d’administració de les empreses.

· Creació de la figura professional dels agents d’igualtat.

· Creació d’òrgans de control de les mesures d’igualtat de gènere a les empreses.

· Modificació de la LOE per eliminar concerts amb centres que segreguin per sexe i de cara a establir la paritat en els òrgans de representació escolar així com la creació d’infraestructures i serveis per a l’escolarització de zero a tres anys.

867. Aplicar mesures positives per a que les dones estiguin representades al llocs de decisió, a l’àmbit social, polític i econòmic, amb un presència equilibrada de com a mínim el 40%.  

IV - RECONÈIXER ELS DRETS DE LES PERSONES TREBALLADORES DEL SEXE

· Regularitzar l’activitat. La situació d’al·legalitat existent provoca indefensió de les dones que exerceixen la prostitució, una estigmatització i una falta absoluta de drets. S’ha d’aplicar la llei als diferents aspectos d'aquesta activitat (relacions laborals, situació sanitària, fiscalitat) i atorgant el reconeixement de prestacions socials (dret a l'atur, baixa per malaltia, etc.) així com pensions dignes. Les persones que

lliurement decideixen exercir la prostitució han de tenir els mateixos drets i deures que la resta de la ciutadania. També s’han de fer plans específics destinats a aquestes dones en cas que vulguin deixar

d’exercir la prostitució (lluita contra la pobresa, accés a la formació, inserció laboral etc.) La regularització implica assignació de drets i deures per a les persones i reconeixement de la legitimitat de tothom per decidir, reclamant dignitat, llibertat i seguretat.  

V - PERSEGUIR LA TRACTA DE PERSONES AMB FINALITAT D’EXPLOTACIÓ SEXUAL

· Incrementar l’actuació policial i judicial contra les xarxes de tràfic de persones, millores de protocols i dels programes de testimonis protegits, adopció de mesures cautelars, assistència lletrada.

· Intensificar mesures de cooperació internacional en sentit ampli, entre estats, per causa de la complexitat de l’existència de les màfies i, a nivell estatal.

· Compliment del Protocol de Palerm.  

VI - APROFUNDIR EN LA COEDUCACIÓ:

· La formació permanent del professorat en coeducació es reconeixerà com a crèdits per a la carrera docent.

· Potenciar i prioritzar projectes coeducatius de centre encaminats a transformar la igualtat formal en igualtat real, posant els mitjans necessaris per a una veritable igualtat d’oportunitats a tots els

nivells.  

VII – RELACIÓ AMB ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ:

· Impulsar polítiques per promoure canvis en el contingut dels mitjans de comunicació perquè la representació de les dones sigui adequada a la seva importància demogràfica i que els valors que es transmetin puguin transformar les condicions que impedeixen el seu progrés social.

· Garantir la presència de les dones en els mitjans de comunicació, en el llenguatge, en els llibres de text, en la investigació, en les estadístiques, en els estudis, en els materials educatius, en els audiovisuals, en els premis, noms de carrers, edificis, places, sales públiques, beques, etc.