Nenes i nens en els mitjans: un tractament més eficaç i menys sensacionalista

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Media - ICT - Media - ICT

There are no translations available.

La premsa ha de tenir límits per tractar la informació en la qual es veuen involucrats nens i nenes? La resposta és contundent: sí. Fronteres informatives- en cap cas censura- que han de ser instituïdes pels propis mitjans de comunicació.

prensa_y_menores1

Llúcia Oliva (FCIC) i Josep Pont (CAC)

“Si (els mitjans) no estableixen criteris interns d'autorregulació en les seves informacions, la frontera la marcarà el més lax, el que estigui més disposat a concedir espai al sensacionalisme”, manifesta Llúcia Oliva, presidenta de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya (FCIC), institució responsable de vigilar pel compliment dels principis d'ètica continguts en el Codi Deontològic que regeix la professió periodística a Catalunya.

 

“El lamentable és que moltes vegades els mitjans no reconeixen que vulneren el codi deontològic de la professió periodística”, agrega Oliva.

La importància de l'autorregulació en els mitjans – quan de menors es tracta- i l'incompliment sistemàtic dels principis de la professió informativa, van ser algunes de les conclusions a les quals es van arribar durant la realització de l'II Seminari sobre ètica i periodisme organitzat per la FCIC, en col·laboració amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), i que en aquesta ocasió va tenir com a tema el tractament de la informació sobre menors i noves tecnologies.

Entre els convidats i convidades a la jornada hi havia la defensora del lector del Diari El País, Milagros Pérez Oliva; Jordi Molet, director general d' El 9 Nou, i les periodistes María Paz López (La Vanguardia) i Carme Roldán (Tv3). A més, l'esdeveniment va comptar amb la participació especial de Scott Langham, responsable de la comissió de queixes de la Press Complaints Comission (PCC), encarregada de vetllar pel tractament ètic de la informació en la premsa britànica.


Pràctiques reprotxables 

Durant la seva intervenció Langham va manifestar que l'autorregulació és un concepte que està contemplat en el Codi d'Editors del periodisme britànic, document redactat per la PCC.

La clàusula sisena d'aquest reglament recull precisament els casos en els quals es protegeix la integritat dels nens i nenes menors de 16 anys, destacant la protecció dels infants en ser abordats o fotografiats pels periodistes sense el consentiment exprés dels seus pares.
En aquest sentit es va referir a un cas en el qual la PCC va intervenir quan la mare d'un menor involucrat en l'accident d'un bus escolar, es va queixar per la publicació en un periòdic de la foto del seu fill plorant i en visible estat de commoció.

“Si bé el diari tenia dret a cobrir el succés per ser d'interès públic, la mare del menor havia de donar el seu consentiment per a la publicació de la foto. A més, no hi havia cap motiu perquè el mitjà mostrés al nen plorant després de l'accident”, va assenyalar Langham, i va agregar que aquest tipus de pràctiques periodístiques són reprotxables i mai justificades.
Roger Jiménez, membre de la FCIC, va destacar per la seva banda la importància que la ciutadania facin ús del seu dret a queixar-se i de denunciar el tractament informatiu inadequat, sobretot si es refereix a menors, informant a més que el nombre de queixes que reben ha augmentat, principalment aquelles provinents d'organismes governamentals i de la societat civil.

 

prensa_y_menores2

Scott Langham

 

“Els perills vénen pel sensacionalisme”

Milagros Pérez Oliva, defensora del lector del diari El País, va assenyalar que mitjans i periodistes ja s'han adonat de la necessitat de l'autorregulació, i l'estan posant en pràctica, obtenint com a resultat un millor tractament de la informació que involucra a menors. Al mateix temps va advertir que no per temor d'afectar als menors, tota la informació que els involucra ha de ser proscrita.

“No es tracta que desaparegui tota informació relacionada amb nens i nenes, o és que tenim un món sense canalla? Els perills vénen pel sensacionalisme, la publicació de detalls morbosos. Allí hi ha el problema”, va precisarMilagros Pérez Oliva.

Al seu torn Carme Roldán, de Tv3, va afirmar que l'important era tractar el tema de manera eficaç. “Això no es resolt pixelant la cara d'un o una menor. Es requereix un tractament de la informació que no els perjudiqui, preservant els seus drets i la seva dignitat, i primordialment comptant amb el consentiment dels pares. Els nens i nenes han de tenir veu en els mitjans de comunicació”, va indicar la Roldán.

“Crec que hi ha una sobreprotecció dels menors. Hem passat d'un extrem a un altre. Efectivament cal ser rigorosos i els menors no han d'aparèixer en les informacions quan hi ha un delicte, però formen part de la societat i també tenen dret a aparèixer en els mitjans”, va argumentar per la seva banda Jordi Molet, director general del 9 Nou.

D'un altre costat, María Paz López, periodista de La Vanguardia, va cridar l'atenció en particular sobre les imatges dels menors que viuen en països de l’Àfrica i en zones pobres del món, assenyalant que els mitjans es prenen moltes llibertats amb ells. “És com si no fos important la dignitat d'aquests nens i nenes”, va dir López

“Hi ha una doble moral en això: pixelem les imatges de menors espanyols, però no la d'aquells que viuen, per exemple, a Nova Delhi. Argumentem que és per denunciar, per sensibilitzar, però no ens qüestionem si hem tingut consentiment per usar-les”, va assenyalar Milagros Pérez Oliva.

Però fins i tot aquest mateix consentiment es posa també en dubte. “El consentiment del pare és un requisit però no una excusa o una coartada. Això no eximeix de responsabilitat al periodista, ja que hi ha pares que, per exemple, maltracten als seus fills portant-los a les televisions”, va advertir finalment Llúcia Oliva, de la FCIC.

 El debat contínua obert.

 

I què passa a Internet? 

Les xarxes socials i Internet són nous vehicles d'informació, i allí també sorgeixen inconvenients vinculats al tractament de la informació que involucra a menors. Poden usar-se lliurement les fotos que apareixen en Facebook? En opinió de l’Scott Langham, els periodistes no tenen dret a utilitzar les imatges ni la informació que estan a les xarxes socials.

D'altra banda, es va advertir que en les versions online dels propis mitjans de comunicació, també sorgeixen problemes vinculats a allò que els lectors i usuaris comparteixen en els fòrums d'opinió.

 “Hi ha dificultat de controlar els espais de participació dels lectors. Se'ns poden colar continguts inadequats i imatges de menors. Cal estar atents”, va reblar Milagros Pérez Oliva.