“Anna Politkovskaya va ser la persona més valenta que he conegut”

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

Comunicació - TICS - Publicitat - Llibertat d'Expressió

anna_1

Anna Politkovskaya va ser la persona més valenta que he conegut. Ella sempre estava als carrers parlant amb la gent, documentant l'horror de la guerra a Txetxènia i això la va posar en el punt de mira”, diu Elena Milashina, periodista del diari rus, Novaya Gazeta.

“Han passat cinc anys des de la seva mort i de l'única cosa que tenim certesa després de tot aquest temps, és que les forces de seguretat de Rússia sabien que això passaria i no van fer res per a evitar-ho”, afegeix Milashina referint-se a l'assassinat de la seva amiga i col·lega, un acte criminal perpetrat el 7 d'octubre del 2006 i que va commocionar a la premsa del món sencer ja que va respondre, sens dubte, a les revelacions periodístiques de Politkovskaya sobre l'horror i el genocidi perpetrat a Txetxènia.


Milashina, acompanyada de l'escriptor Carles Torner, va ser la convidada principal de l'acte en memòria d'Anna Politkovskaya realitzat dimarts passat a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, i que va ser organitzat pel PEN Catalá, la Lliga dels Drets del Pobles, Vilaweb i la Sicom.

En aquesta reunió Elena Milashina va emfatitzar que han transcorregut cinc anys d'impunitat, encara que per a ella el dolor podria remetre's fins a l'any 2000, ja que des d'aquesta data són cinc les i els periodistes de la Novaya Gazeta, inclosa Politkovskaya, que han mort com a conseqüència de la seva tasca informativa.

 

Anna2


Buscant la veritat

Milashina va manifestar que en la Rússia actual és molt difícil exercir el treball periodístic i que existeixen molt pocs mitjans de comunicació lliures i que s'atreveixen a confrontar el govern i els seus aliats. En aquest sentit, no té pèls en la llengua a l'hora de qualificar al primer ministre txetxè, Ramzán Kadýrov, d'ignorant, i a més el responsabilitza de la xenofòbia i dels abusos que es comenten actualment en contra de la població. 

“Els txetxens tenen una vida molt dura dins de Rússia. La xenofòbia ens portarà a la ruïna ja que és molt perillós que es menyspreï la gent pel seu origen i característiques. Les dones també pateixen sota la ignorància de Kadýrov, ja que no és casual que les copegin si no van vestides correctament o si porten el cabell descobert”, va manifestar Milashina.

“Qui és la persona que té tota la responsabilitat del crim d'Anna i d'altres assassinats? És Vladimir Putin. A Rússia s'exerceix una impunitat selectiva”, va afegir la periodista russa.

Al seu torn, Carles Torner va recordar que va ser en la mateixa seu del Col·legi de Periodistes, l'any 2002, quan la pròpia Anna Politkovskaya va cridar “assassí” a l'actual president del govern rus.

“Ens hem reunit aquí no només per lamentar l'absència d'Anna, sinó també per demanar que el seu assassinat no quedi impune”, va afegir Torner.

Finalment Elena Milashina va assenyalar que la millor forma de mantenir viva la memòria d'Anna Politkovskaya és buscant la veritat i exposar als criminals del seu país.

 

Anna_3



Amb la mort a l'esquena

Durant els seus últims anys de vida, Anna Politkovskaya va rebre innombrables amenaces que la van obligar en més d'una ocasió a sortir de Rússia, tal com va ocórrer el 2001, quan es va refugiar a Viena després de rebre correus electrònics que li advertien que anaven a per ella.

L'any 2004, en una entrevista concedida a la BBC, Politkovskaya va manifestar que coneixia el risc que estava corrent per fer la seva feina, sobretot en intentar posar en evidència els genocides que dirigiren les dues guerres a Txetxènia, però encara així tenia clar que “havia de continuar fent-ho”.

Un altre dels temes al qual es va abocar la periodista va ser investigar la vida i les relacions de poder de Vladimir Putin, que van quedar perennitzades en una sèrie de llibres entre els quals destaquen La Rússia de Putin.

Anna Politkovskaya va ser reconeguda en vida amb diversos guardons al seu treball periodístic com el Premi PEN USA Llibertat d'Expressió (2002), el Premi Vázquez Montalbán de Periodisme Internacional (2004), i pòstumament li va ser lliurat el Premi Unesco-Guillermo Cano de Llibertat de Premsa, el 2007.