Entrevista a René Duchen, política i periodista de Bolivia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic

 

La llei de participació està obligant als partits i agrupacions polítiques a seduir a les dones.


rene_mini

Encara que soni a clixé, lamentablement, la pobresa té rostre de dona i "pollera", oi?

 

 

La Fundació Ajuda en Acció va iniciar el darrer trimestre de 2011 una nova campanya “ Dones i Homes ens movem per la igualtat “. Aquesta campanya va coincidir amb la finalització de la darrera “ Mou-te per la igualtat. És de justícia”. Els actes més rellevants d' "...ens movem per la igualtat" encara s’han de realitzar. Està previst presentar, cap el mes de febrer, un informe encarregat a la Fundació INDERA, on s’analitza com els ajuntaments catalans treballen o no en pressupostos de gènere de cooperació i desenvolupament.

La línia de treball en els objectius d’Ajuda en Acció inclou la visió de gènere en els seus projectes, les actuacions polítiques i la comunicació.

Així, en la darrera fase de la campanya de tres anys “Mou-te per la Igualtat “ aquesta fundació va convidar a Barcelona a periodistes i polítics de La Índia, Equador i Bolívia que van compartir sessions de treball amb alumnat d’institut, periodistes i diputades i diputats del Parlament de Catalunya.

La convidada de Bolívia fou la periodista i política Maria René Duchen, a qui La Independent li feu una entrevista.

Aquesta periodista boliviana fa un programa de radio 3 hores diàries a La Paz i el Alto, de fet cobreix l’àrea metropolitana, tot i que ella aspira a tenir un programa d’abast nacional. De moment, n’ és la responsable editorial i té una llibertat decisòria molt gran. És una persona amb ambicions tant en la política com en el periodisme.

 

rene

Quins temes inclous en el teu programa gràcies a aquesta llibertat que tens?En quines àrees temàtiques us centreu més?

Necessàriament poso l’ èmfasis en la visió de gènere en temes com l’emprenedoria i la difusió de temes quotidians amb l’ajut d’especialistes. Recorro a psicòlogues, sexòlogues, a analistes polítics, econòmics, legals que jo se que interpreten els fets que estan passant en l’actualitat boliviana d’una manera plural i els hi faig aquelles preguntes obvies que impliquen també la seva postura personal.

Tinc un esquema, un esquelet setmanal, amb un format que he tractat de fer-lo amb molt de diàleg i per tal de mantenir equilibris he hagut de recorre a la música com un element que em permet administrar millor els continguts. El format de la ràdio és un format de joventut adulta contemporània i dins d'aquest marc he ingressat com una revista informativa i ....al principi era molt light i poc a poc he anat desenvolupant el format que plantejo actualment.

Hi tens un espai obert a la gent, a les i als oients?

 

Si, amb molt de compte perquè durant molt temps la ciutadania ha estat polaritzada i llavors és fa molt difícil poder tenir el control del programa. Ara hi ha una regulació complicada dins la llei d’antiracisme, llavors és fàcil plantejar demandes a partir de continguts que es difonen en el teu espai. Per tant aquesta complicació amb l’administració fa que, llevat de temes que tu pots preveure que no hi haurà connotació política o de segregació, que són gairebé cap, llavors tu pots obrir micròfon. Abans tenia una obertura major però a partir d'aquesta llei prefereixo moure’m amb més discreció.

Abans em parlaves de la polarització que existeix a la societat boliviana. Com es viu en el món dels mitjans?

Bé ... La societat boliviana és una societat molt ètnica pluricultural, durant molt de temps s'ha mantingut un esquema classista molt fort, dins d'aquest esquema. A partir de l'elecció del 2005 s'ha referit a l’afecció racial des d'un principi, és a dir amb el teu origen ètnic, la teva identificació ètnica!. I després hem passat a una polarització regional. Això per interessos polítics òbviament. Amb aquest esquema s'ha fet mal a l'estructura social de Bolívia com a tal. Per altra banda ha representat una emergència d'un sector de la població que fins ara era opac, que se l’havia fet callar. Ha calgut reforçar-lo a través de lleis i regulacions i també d'aixecaments polítics, llavors... de la mateixa manera que la societat està dividida, també els mitjans s'han partit.

Un cop electe el govern d' Evo Morales, el que ha succeït ha anat obrint una desacreditació d'eventuals actors polítics. I, davant d'aquest buit, de manera natural - o be, crec que, de manera buscada- els mitjans han ocupat espais que no li corresponien.... estic parlant no només d'espais destinats a continguts polítics. I, a partir d'aquí, la vida s'ha complicat per als mitjans perquè també el govern els ha començat a veure com opositors i ha començat a fer un marcatge molt estricte. S'ha desvirtuat en alguna ocasió el paper dels mitjans de comunicació. Se’ls ha titllat d’ enemics. En aquest clima de polarització de la societat, els mitjans s'hi han vist involucrats, i també han fet de les seves..., no direm que no!.

 

Parlem una bona estona sobre la realitat indígena i les qüestions territorials de Bolívia, sobre els pobles, la Constitució i el concepte d’autonomia. Sobre els Taras ( indígenes) i els Caras ( nom que reben les persones més blanques entre les blanques), els territoris orientals vers els territoris occidentals, aquesta societat amb un alt grau de classisme i la importància del color de la pell. M’explica la gran diversitat entre els aimara a la parta andina, les valls amb majoria quítxua, els guaranís de les planícies, etc.. Sobre si el govern està propiciant migracions internes dins aquest país de 1.100.000 km 2, un territori gran amb una població que no supera els 11.000.000 d'habitants, on la densitat geogràfica està concentrada al voltant de la Paz, i una mica a Cochabamba, i un altre part molt gran a Santa Cruz.


 

Ara que parlem d’actuacions del govern, quines son les polítiques de gènere més puntals?

 

Hi ha molta gent que diu que és una barbaritat que les dones tingui una llei que estableixi la seva participació política. Però ens hem trobat en la necessitat de gestar una llei d'aquestes característiques ja que com a societat realment era molt difícil la participació de la dona. Com anècdota jo puc explicar-te que quan vaig ser candidata vaig haver d’entrar per una finestra d'una casa per rescatar una dona que va decidir fer política, i aquesta idea no li va semblar bé al seu marit i la va tancar.

Però és interessant que aquest marc legal està propiciant el 50% de participació de la dona en les llistes. També planteja l’alternança, és a dir que hi ha un titular i una suplent, però el següent escó, va primera la dona i de segon l'home. Això està obligant a que els partits i agrupacions polítiques busquin seduir a les dones. Ha estat molt difícil o molt costosa la participació de la dona a la política, el més fàcil és que et diguin prostituta o que et diguin lesbiana perquè has tingut la gosadia d'intentar fer-te un lloc en la política.

Jo mateixa tenia molta requesta fins al 2005 pel meu punt de vista però això només va durar mentre participava en taules rodones, conferències etc. a títol individual. Quan vaig voler presentar-me com a candidata a vicepresidenta del meu país, totes les persones que abans em lloaven escrivien i deien que era una barbaritat que una joveneta aspirés a ser vicepresidenta. Jo pensava...maleïts!... Si és la mateixa persona que m'estava pregant que jo anés a fer una xerrada... Què passa doncs?

I a nivell local?

 

En general a Bolívia el nivell municipal està molt ben desenvolupat, molt ben consolidat, gaudeix d'una institucionalitat i aquí és on tu pots veure la incorporació de la dona com a major força. Però en els darrers 10 anys i en haver diners, resulta que hi ha hagut tantes pressions de la comunitat sobre la presència de la dona que han buscat qualsevol pretext per treure-les, s'han donat casos les han colpejat, els hi han arrencat els cabells, les han tret s literalment de les seves oficines. Perquè? Perquè no accedien a un compromís amb un partit. S'ha generat un moviment a nivell municipal de dones regidores que tracta d'enfortir les capacitats de les dones en l'exercici públic i acompanyar-les perquè també s'han donat molts casos on dones que han entrat a l'exercici de regidores o han acabat en casos de corrupció espantosos perquè elles no van llegir el que signaven, o van avalar ...

Han estat utilitzades ...

Correcte! Per sort cada vegada són menys els casos d'aquests abusos. Jo me'n recordo d'una senyora d’Alcalà que va venir al meu despatx a mostrar-me diferents parts colpejades del seu cos perquè no havia volgut sortir de la seva oficina, llavors encara de manera molt salvatge es donaven aquests quadres. Estem avançant, a nivell de prefectures, des que hi ha participació. Hi ha dones en direccions d’ alguns espais tècnics i hi ha dones en càrrecs ministerials ...

Parlem ara del nord i el sud, no? Com valoreu allà la tasca de les organitzacions de cooperació i d’ajut al desenvolupament? Quines són les urgències?


Després d'haver recorregut el meu país i d'haver vist la magnitud de la necessitat ... és important destacar tots els esforços que es generen interna i externament per fer més suportable la vida de moltes persones. Encara que soni a clixé, lamentablement la pobresa té rostre de dona i pollera, oi?

Crec que hi ha hagut tot tipus de cooperacions, algunes que s'han excedit i que han pretès intervenir en la resolució política i econòmica del país. Gràcies a déu al nord no tothom té aquesta visió respecte al sud. I gràcies a Déu també al sud hi ha gent que està canalitzant o visibilitzant les realitats. Crec que cal desenvolupar projectes no només cosmètics sinó d'estructura. Crec que organitzacions com Ajuda en Acció, de manera molt silenciosa, estan fent projectes molt específics a Bolívia que donen alternatives a gent.

Què seria el més urgent? on posis la mirada en aquests moments. En qualsevol lloc ... Òbviament el tema de gènere és un dels temes més urgents ... després d'Haití som el país amb més alta mortalitat maternoinfantil. Que t'està dient això? T’està parlant d'una discriminació increïble cap a la vida? T’està parlant de limitacions de l'aparell de salut! Llavors dius aquí estan fallant les autoritats, estem fallant els mitjans de comunicació, està fallant tothom!

El tema de la violència ... com a societat som absolutament tolerants amb la violència, convivim com la violència, ens sembla normal, i a més, ens omplim la boca dient que el que passa dins de la casa es cosa dels de la casa. Però a través de converses en grup t’adones que tothom coneix una víctima de violència domèstica però, resulta que són temes tabú i a més molt morbosos. Es continua propagant el VIH / Sida alegrement, però com a societat no ens agrada parlar de tema...

La infància, la trata...són greus problemes també. Les famílies més pobres són les més nombroses com a tot arreu. Depenent la zona, les nenes i els nens són obligats a treballar de diferent manera. En àrees mineres trobaràs que és molt valorat el treball infantil dels nens perquè són petites i poden entrar i posar la metxa de dinamita en llocs on un adult no entra, oi? Les families més conscients fan que el noi o la noia vagi a l'escola, els nois sobretot, però a la tarda entren a la mina.

Últimament s'han detectat xarxes de trata de blanques que treballen dins del país, només per satisfer diguem-ne el mercat intern i altres que estan treballant a Brasil, a Argentina, a Estats Units, i encara que menys també a Espanya. I tenim casos al Japó. Amb el tsunami, va emergir i tenir alguna notorietat quan es va parlar d'una comunitat boliviana gran en aquest país. En esbrinar qui eren aquestes dones t’adonaves que moltes d'elles havien estat capturades o havien desaparegut en un procés de migració, en molts casos estàvem parlant de casos de tràta de blanques.

I per acabar?

Vull destacar la feina que fan moltes ongs, moltes associacions a Bolívia, on han tingut l'habilitat d'introduir les temàtiques principals a les agendes perquè si no hagués estat impossible aconseguir el 50% de participació de la dona quan s'estava lluitant pel 30%. Hi havia hagut moltes discussions quan de sobte s’assoleix que en la constitució s'estableixi la alternança i la participació del 50% de la dona. Han estat doncs summament efectives, han aprofitat el moment. Tot d'una no es transformarà radicalment la meva vida, però t'asseguro que transformarà les vides de les següents generacions, no? I això es bo, jo crec que la participació de la dona en la política, sensibilitza la política i crec que una dona política és menys corrupta, és més apassionada, compleix amb major rigor el servei, i de sobte marca la diferència després en la formulació de polítiques d'estat, en la inclusió de polítiques d'estat, de implementació de polítiques de tota mena. Llavors és valuosíssima la seva incorporació.