Si ho vols explicar, explica-ho bé

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Violence - Male violence

There are no translations available.

 El silencia mata

Potser ja s'ha entés que dir "crim passional", no està bé. Però, una crònica relata: "Segons l'expedient, després les va portar al pis de dalt i va obligar a la seva amiga a seure-li a la cara. Ella es va resistir a crits i ell li va pegar amb la culata de l'arma i després va abusar d'ella".

Això sí, la crònica va utilitzar en tot el seu relat la paraula: Feminicidi. No obstant això, no és suficient.

Se sap que les paraules de vegades són missatges per si soles, hi ha construccions que fan al camp semàntic i que poden desvirtuar la qualitat d'aquest missatge. Diàriament, s'evidencia que molts enquadraments periodístics continuen alimentant-se d' elements de molt baixa qualitat per a la construcció de les notícies dels casos de violències masclistes. Per això és que proposo algunes aportacions per millorar les narratives. Perquè crec que hi ha aspectes que no s'acaben d'entendre en les violències cap a les dones. Perquè cal seguir subratllant que la construcció de les noticies de violències masclistes ha de tenir un enquadrament de drets humans.

 

El silencia mata

 

 

En el nostre paper de periodistes, ens hem de preguntar si el fet d'explicar detalls d'un expedient judicial aporta alguna cosa a la societat? Se sap que l'expedient judicial és essencial per a l'acció de la justícia, però no està pensat per a la difusió massiva. Llavors, per què ho fem?

D'altra banda, quan conseguim que un violent / feminicida ens atorgui una entrevista, com la enquadrem? És correcte concórrer a aquesta trobada per escoltar "una altra versió del fet"? Existeix l'efecte imitació quan es difon el modus operandi d'un feminicidi?

Aquests són alguns dels punts que contempla la proposta de Per explicar-la Millor. En definitiva, són aportacions per seguir polint l'humanisme. Aquest humanisme que, de vegades, s'adorm sigui per la pressió dels temps o per límits de la línia editorial.

Alhora, en aquests temps on les notícies es viralizen fins arribar al tedi, és bo que el periodisme mediti sobre la importància de no col·laborar amb els backlashes (contraatacs) que persegueixen objectius intencionats i disciplinadors. Aquests backlashes es basen en establir idearis falsos que després pul·lulen i es reprodueixen amb molta facilitat i se'ls pot veure en la difusió de dades no verificades, fake news o en l'establiment de missatges confusos, com: "violència de gènere a l'inrevés", "les dones fan falses denúncies".

L' exdelegat del Ministeri d'Igualtat d'Espanya, Miguel Lorente, subratlla que les expressions masclistes "són fàcilment rebutjades, però aquestes no podrien comptar amb l'espai que encara tenen si el postmasclisme no generés aquesta confusió en la consciència i distorsió en la mirada". El postmasclisme en els mitjans camina pel baix i molt sagaçment, creant esquerdes amb missatges enganyosos.

Per explicar-la Millor  és una proposta per seguir canviant els errors de les notícies sobre violències masclistes, perquè una notícia ben enquadrada no només pot informar, sinó que preveu i contribueix a salvar vides.

 

*Foto: El Comercio