Raons de dona per una Europa de Drets i Dignitat

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Participation

There are no translations available.

 

maribel

OPINIÓ

Malgrat alguns personatges clau en el poder siguin dones, no vol pas dir que siguin sensibles a aplicar els valors intrínsecs que tenim les dones pel que representem de portadores i reproductores de la mateixa vida.

 

Àngela Merkel, una dona que ens dóna l’esquena

No és massa difícil identificar la Cancillera Federal d’Alemanya Àngela Merkel com un exponent contrari al que seria un model de dona, doncs és una de les responsables de les polítiques d’austeritat i retallades socials que s’han donat als darrers temps, que han expulsat les dones dels seus llocs de treball i han privatitzat serveis bàsics com ara la cura de la salut i persones dependents retornant les dones a una tasca de dedicació exclusiva sense cap tipus de remuneració o reconeixement, ni econòmic ni de prestacions, malgrat alguns països comptabilitzen aquestes tasques en el propi Producte Interior Brut. És que sense aquest treball de reproducció de la vida no hi hauria reproducció de la força de treball, un treball que sí es quantifica, remunera i compta com a valor de riquesa d’un país.

 

Christine Lagarde, uns interessos antagònics als de les dones

Per altra banda, Christine Lagarde, com a Presidenta del Fons Monetari Internacional, tampoc és un model de dona i els valors que se li suposa, doncs és veritable còmplice de la preponderància del poder financer i del deute acumulat pels diferents països d’Europa fruit de la voracitat dels bancs i entitats financeres quina usura ha demostrat no tenir entranyes i actuar sense escrúpols front les persones que no tenen darrere seu més patrimoni que la pròpia vida.

 

La aportació de les dones en la resistència i reconstrucció d’Europa

En el decurs de la II Guerra Mundial, quan els ciutadans i ciutadanes  del vell continent lluitaven contra l’ocupació feixista, les dones d’aquesta Europa amb rostre humà participaren activament tant en la resistència com en l’aixecament d’uns països devastats per la guerra. Aquestes dones que havien ocupat els llocs de treball que els soldats deixaven vacants (escoles, hospitals, etc...) no varen voler renunciar als espais socials assolits i accediren a les Universitats amb la il·lusió de construir una Europa dels pobles que s’erigiria com a país d’asil de tantes persones refugiades que, provenint de l’exili, fugien dels seus països en guerra.

 

Com més al sud, menys drets que al nord

Un informe del Fòrum Econòmic Mundial, el World Gender Gap Índex 2013, conclou que el nord europeu continua essent el millor lloc del món per néixer dona, mentre que el sud perd punts en la lluita contra la discriminació per sexe. És que, malgrat els bons resultats als països nòrdics, algunes de les economies europees més potents han deixat d’ocupar el “top 10” tradicional. Aquest és el cas d’Alemanya o el Regne Unit que perden nou posicions en comparació al 2006. Ara que, la caiguda més dràstica però, es dóna als països del sud on la crisi econòmica mundial s’ha acarnissat especialment: Espanya, Portugal Grècia...

Segons aquest informe, Europa ha retrocedit fins a un tercer lloc en el que serien les regions més igualitàries en el camp econòmic, independentment del seu nivell de desenvolupament, i conclou que “si bé les dones europees són les que menys discriminació pateixen a escala global, els paràmetres que reafirmen Europa com el bastió dels drets de les dones, a excepció de Noruega que ocupa el primer lloc en equitat salarial, els drets de les dones són ara més febles que abans de la crisi”.

 

El govern espanyol, la vergonya dels països de progrés

El més escandalós però, és que amb el seu govern al capdavant, Espanya és avui la vergonya dels governs de progrés per l’important retrocés que suposa la indesitjable reforma del Ministre Gallardón a l’hora de regular la interrupció voluntària de l’embaràs, un atac frontal als drets de les dones i la seva capacitat de poder decidir sobre elles mateixes sense velles tuteles que la relegaven a una ciutadania de segon ordre.

 

Front una europa de mans esteses i braços oberts, volen un fortí excloent

Per altra banda, la Troika ens imposa una Europa fortificada on els qui manen viuran al vell estil feudal, tenint com a servents uns treballadors que hauran perdut tots els drets assolits en llargs anys de lluita, i on s’expulsarà fora d’aquest fortí aquells que vulguin condemnar a la inanició a uns països d’origen que prèviament han empobrit per enriquir-se ells sense límit.

 

Una altra Europa ens hauria de robar el cor

Front la Troika, no obstant, sols hi cap el somni d’aquella Europa on qui regna és la democràcia, la llibertat, la solidaritat i la justícia social. Com deia Machado en aquell conegut poema: “españolito que vienes al mundo te guarde Dios, porqué una de las dos Españas ha de helarte el corazón” podríem dir avui: petit ciutadà o ciutadana que arribes al vell continent, vigila bé i guardat de la Troika, perquè qui t’ha de glaçar l’ànima és l’amenaça real de retorn del feixisme, però que es pot desglaçar amb un cor que bategui per aquella vella Europa sorgida de la II Guerra Mundial, on es pugui albirar en un futur de drets humans, de dignitat de les persones i d’una cultura de pau des de la llibertat dels pobles.