Les polítiques públiques han d'impulsar la promoció comunitària en femení

Attention: open in a new window. PDFPrintE-mail

Apoderament i Lideratge - Participation

There are no translations available.

 LogoForo Iberoamericano

Les conclusions del Fòrum Iberoamericà "La Dona en l'Administració Pública" realitzat a Villahermosa (Tabasco. Mèxic) a l'abril, van posar de manifest que les experiències internacionals explicades per les ponents es podrien aplicar als 19 municipis de l'estat, amb el treball que s'està desenvolupant des dels DIFs (Oficines de Desenvolupament Integral de la Família)

alt

 

Planejar, integrar i aplicar polítiques públiques amb perspectiva de gènere, que permetin a les dones participar no només en la seva conformació, sinó en la seva aplicació des dels llocs responsables on es prenen les decisions en l'administració pública, són alguns dels temes claus d’aquest forúm internacional, que durant dos dies (7 i 8 d'abril) va tenir lloc a la capital de Tabasco, Villahermosa. Martha Lilia López Aguilera, com a responsable del Consell Ciutadà Consultiu del Sistema DIF Tabasco, es va mostrar en el lliurament dels reconeixements als participants, molt disposada a seguir col·laborant en l'intercanvi d'experiències, i a algunes de les participants ens va convocar al dia següent en una reunió al palau presidencial, per posar les bases d'aquesta col·laboració.

 

alt

 

 

Un fòrum participatiu amb bons continguts

Cal destacar l'èxit de participació i continguts d'aquest fòrum internacional, que va aconseguir l'assistència diària d'unes mil persones, sobretot dones responsables o participants dels DIF locals que venien de diversos llocs del país, fet que posà de manifest que la xarxa solidària que ha posssat en marxa l'actual govern, així com el treball del Institut de les Dones que dirigeix Leticia del Romero van per bon camí, i així ens ho explicava ella mateixa: "A l'últim any des de l'Institut, hem desenvolupat un treball que fa anys no es feia. Per sort comptem amb el suport del govern a favor de les dones, gràcies a la sensibilitat de l'esposa del Governador, la senyora Martha Lilia López. Ella ens transmet el seu entusiasme perquè està convençuda que totes les dones són líders en el seu context i en la seva vida familiar, i si elles estan bé la societat està bé". Cal destacar que l'origen del fòrum van ser els seminaris itinerants que durant el 2013 es van realitzar en molts municipis, amb una dedicació especial a les comunitats indígenes més allunyades de la capital.

En el segon dia del fòrum es tractava d'explicar les "Experiències internacionals, nacionals i estatals: avenços, obstacles i desafiaments de la dona en l'administració pública", i va ser moderat pel subsecretari d'Educació Mitja i Superior de la Secretaria d'Educació, Emilio de Ygartua i Monteverde, que va presentar a les dones ponents, procedents de diveros països. Algunes d'elles ja havien participat el dia anterior en les diverses taules rodones que van tenir lloc (Veure el programa)

Entre elles, destaquem a Luz Doris Sánchez Pinedo, representant del Perú, que va abundar sobre la importància de la transversalitat amb enfocament de gènere en l'administració pública, i va precisar que les dones segueixen sent les més pobres del món i cal acabar amb això.  Segons la seva experiència com dona de govern va comprovar que: "tots els programes s'han d'atendre amb enfocament de gènere, a més de comptar amb pressupostos concrets per posar-los en marxa, perquè si no es parteix de res". I va explicar com ex-ministra, que és molt important que es voti "al partits que hagin demostrat la seva política envers les dones".

Per la seva banda, Irene Navarro Álvarez, degana del centre Universitari  Bureau Veritas (Madrid), va descriure alguns dels avenços que sobre els drets de les dones s'han aconseguit a Espanya, i que espera mantinguin el govern actual:  "Hi ha més consciència ciutadana de prioritzar l'avanç de les dones i donar-li més representativitat en diversos fórums”, encara que va reconèixer que les dones encara no arriben als càrrecs de decisió, segons ella, "ja queden poques organitzacions que s'atreveixen a muntar actes públics de qualsevol tipus en què no hi hagi una presència visible de les dones". Com a integrant de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) de Jurisprudència i Legislació, va destacar que per atendre els problemes amb perspectiva de gènere, el primordial són l'educació i l'accés als càrrecs de decisió per a les dones.

Mentre, que Sonia Mercedes Escobedo, Consultora de la CEPAL a la Divisió d'Afers de Gènere que venia de Guatemala, va exposar que durant l'exercici públic s'avalua amb els mateixos paràmetres a les dones i els homes, quan en la realitat actuen diferent, i encara que  elles actuen amb més eficàcia. Malgrat tot, sempre més crítica cap al gènere femení". Va afegir que en l'administració pública, "les dones actuen amb una visió holística, és a dir, veuen les coses en la seva totalitat, considerant que a més de l'àmbit laboral, atenen qüestions familiars i personals; i tot i així, es preocupen més per la institució i el llegat que deixaran amb el seu treball".

 

alt

 

La violència contra les dones, problema principal

En la seva intervenció, la directora de l' Institut Estatal de les Dones (IEM), Leticia del Carme Romero Rodríguez, va relatar la forma en què s'estan posant en marxa mesures que es basen en el "Diagnòstic de Vulnerabilitats de les Dones a Tabasco, investigació realitzada el 2013, que es la base de la seva actuació. "Hem de recuperar tot allò que en altres períodes no s'ha fet i posar en marxa programes concrets de polítiques públiques, desenvolupar projectes amb enfocament de gènere, en totes les àrees de l' administració de l'estat, i afavorir l'autoorganització de les dones". Segons ella, el principal problema d'aquest estat, igual que de la majoria de Mèxic és la violència contra les dones. "I per aquesta raó s'estan prenent mesures concretes en l'educació i en les comunitats i municipis. Cal implicar i convèncer els i les líders locals que la violència és assumpte de tota la comunitat i que cal denunciar i aïllar les persones violentes".

 

alt

 

Sobre la taula rodona de la primera  jornada, sobre la familia i les identitats de gènere (veure foto al costat) cal destacar l'intervenció de Julieta Penagos Peña, realitzadora del programa "Ni reinas ni cenicientas" que es transmet pel Canal Capital, la televisió municipal de la capital de Colòmbia, gràcies a la iniciativa de la Xarxa Colombiana de Periodistes, i de la proposta de Fabiola Calvo, directora de programa i integrant de la coordinació de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Penagos realitzadora del programa es va estendre sobre els continguts i sobre el que significa aquesta emissió setmanal de tipus feminista en un lloc com Bogotà. "Els relats de vida de dones que expliquen les seves experiències, somnis i la vulneració dels seus drets, serveixen per crear consciència, i visibilitzar sobre el paper de les dones, i per apoderar-les en l'exercici dels seus drets. Penagos, que tambè va realitzar un petit documental  sobre la feina de les dones a un mercat de Villahermosa - que ara ha presentat al concurs Dona'MCine, està acabant un programa televisiu especial sobre l'esdeveniment de Villahermosa.

L'última conferència magistral abans de la cloenda portava per títol: "La promoció comunitària de les dones de Sant Martí: L'experiència del consell municipal de dones", a càrrec Julia López Tremols, com a presidenta de l'Associació Mon Comunicació, i integrant de la Xarxa Catalana de Periodistes i de la Xarxa Internacional amb Visió de Gènere. En la seva intervenció va explicar el treball de dinamització comunitària, que ella personalment, i l'AMC està desenvolupant al districte de Sant Martí (12 barris, 300.000 habitants) des del Consell de les Dones de l'Ajuntament (30 associacions), a través de visites a associacions, de la formació i de l'entorn virtual de santmartiambveudedona.cat, espai web que van crear  i mentenen, amb el suport de l’àrea de les dones i drets civils de l’ajuntament. Aquest espai, entre altres coses, s'encarrega de la promoció continuada de l'activitat dels Bancs del Temps a Sant Marti, i va explicar que eren i feien.

  alt

 

Precisament el relat d'aquesta acció concreta de proximitat -a partir de l'ajuntament i les associacions de dones locals- va interessar enormement a l'auditori. Sobretot va semblar agradar la idea de: "Compartir temps, intercanviar serveis entre persones d'una manera organitzada i gratuïta, reconèixer i promocionar la feina de les dones i impulsar-les a que demanin els que necessiten per sentir-se mes apoderades, que són els objectius dels bancs del temps que s'estan estenent a Catalunya, a l'estat espanyol, i des de fa uns anys, també a Xile”.

López Aguilera, va clausurar l'esdeveniment, juntament amb el president de l'Institut d'Administració Pública (IAP), Ángel Solís Carballo, i del profesor al DF: Fernando Pérez Correa, integrant del Consell Directiu de l'Institut Nacional Administració Pública (INAP), institucions organitzadores de l'esdeveniment, i posteriorment la Governadora ens va convocar a algunes de les participants a una reunió "informal" que va tenir lloc al dia següent al palau de Govern.

 

alt

 

 

La responsable dels DIFs, es va mostrar interessada a aprofundir en algunes de les experiències comentades, per veure com es podien implementar a Tabasco, i per això va organitzar una reunió especial al dia següent amb el seu equip i alguna de les ponents. Li interessava sobretot com posar en marxa programes pilots de Bancs del Temps sobretot en les comunitats indígenes. "Com sabeu -ens comentava- les dones d'origen maia són expertes en intercanvi i ‘trueques’, i només necessiten ajuda, una millor organització i objectius clars,  per posar en marxa programes d'aquest tipus". A més de voler saber més sobre els BdT, a López Aguilera li interessava conèixer l'opinió de la catedràtica Sanchez Pinedo, sobre les activitats de les comunitats del Perú, i d'Escobedo Escalante, sobre les indígenes de Guatemala.